First Time / Primer cop

For P, cheers for the good
and not so good memories

For all the Eves in the world,
whether with a first-hand knowledge in the matter
or ignorant
I couldn’t care less

Se ruega abonen la consumación en el acto

Anonymous & real, sticking behind a bar

somewhere in rural Spain some time during the eighties

Pero la serpiente era astuta, más que todos los animales del campo

que Jehová Dios había hecho; la cual dijo a la mujer:

¿Conque Dios os ha dicho: no comáis de todo árbol del huerto?

Génesis 3:1

By / Per Ester Astudillo

“Press on harder, lad, harder”,
Cried the old villager
working the fields.
I heard him stifling a laugh
And we kept laying in the shade of that summer
Under a tree old as the wind.

I threw my clothes with the unclean linen
And mother came after me
Nagging about the green blades
Smashed on the back of my dress
So I pulled the blank stare of the moron I am,
Only a bit more moronic,
Like I didn’t understand
When it was her who did not, always.
That was my first time.

Wind blows this way and that
Like the fjords,
Ancient and impenitent.
I guess the tree still stands,
And it will.
Fatheads people the earth,
Me not being an exception
-I’m still alive.

There’s a pattern to the act of loving,
You know:
Windward at times,
Doggy style at others.

And now there’s a half moon afterwards
Day in day out
For noxious bacteria nesting inside.
This they call love, I am told.

"Prem ben endins, noi, fins al fons!",
cridà el vilatà vell del sembrat estant.

Li escapava el riure per sota el nas
però vam seguir ajaguts a l'ombra d'aquell estiu
sota un arbre antic com el vent.

Després que hi tirés la roba al cove
la mare em va rondinar per les frondes verdes
empastifant-me l’esquena del vestit;
jo posava la cara de pòquer de la imbècil que sóc,
una mica més ximple encara,
com que no entenia res,
quan era ella qui no entenia, mai!

Aquell fou el meu primer cop.

El vent bufa endins i enfora com els fiords,
vetusts i impenitents.

L'arbre ben segur que està encara dempeus,

i que hi estarà temps i temps.

La terra la pobla un grapat de cretins,
no en sóc cap excepció

-encara estic viva.

Hi ha un patró per a l'acte d'estimar,
ja m’enteneu:

cara on bufa el vent de vegades, propíciament;
com menen els gossos d’altres.

I ara a més hi ha una mitja lluna encabat
dia sí i dia també
contra les colònies de bacteris
al dedins.

D’això,
d’això en diuen amor.