Is in my memory.
And all I ask is
You remember me.
S. VEGA in ‘Rosemary’, from Retrospective
Cuenta y canta la cifra en la esfera,
cuenta y canta tácticas de espera
con su tic-tac, tic-tac, tic-tic-tac.
L. E. AUTE en A día de hoy
Identity is memory, I told myself. Memory is identity.
JULIAN BARNES in Nothing to Be Frightened of
I wonder if memory is true, and I know that it cannot be,
but that one lives by memory nonetheless and not by truth.
IGOR STRAVINSKY
By / Per Ester Astudillo
I don’t masturbate no more.
They say it’s a good thing,
say it’s a sign of maturity,
but I’m not all that sure:
after all I’m over forty.
I don’t replace dead plants at home,
they keep dangling indecorously
ruining the vista.
But this is not a sign of maturity,
nobody says so,
nobody dares say what it is
a sign for,
and I wonder.
Other things I’ve ceased to care for:
parental approbation,
success,
making a good mother’s job,
sustained sexual satisfaction,
being over- or under-weight,
an easy life,
pill abuse,
Romantic love,
a bosom friend for a life-time,
God’s existence,
etc.
And here’s a conundrum all right,
‘cause I get half reassuring
and half disheartening feedback,
which makes me wonder.
And I wonder too if this wondering
is of any use
or what it may be a sign for,
‘cause I’m over forty.
I don’t masturbate no more.
Yet the best is not behind
but still to come,
all too settled in my memory.
* * *
Ja no em masturbo.
Diuen que m’hauria d’acontentar, això,
que és un signe de maduresa,
però jo no n’estic tan segura:
al cap i a la fi, en tinc més de quaranta.
No enretiro les plantes mortes a casa,
continuen penjant totes lletges
destorbant la vista.
Però això no és senyal de maduresa,
ningú no ho diu,
ningú no s'atreveix a dir de què és senyal,
i em fan ballar el cap.
Altres coses per les quals
he deixat de preocupar-me:
l’aprovació dels pares,
l’èxit,
fer una bona tasca com a mare,
tenir una vida sexual plena,
pesar més del compte,
una vida fàcil,
pesar menys del compte,
fer-me addicta a les píndoles,
trobar la mitja taronja,
conservar un amic de l’ànima,
l’existència de Déu,
etc.
I hi ha un cul-de-sac aquí,
perquè em diuen
meitat coses tranquil·litzadores,
meitat descoratjadores,
i em fan dubtar.
I em pregunto també
si dubtar porta enlloc,
o de què pot ser senyal,
perquè en tinc més de quaranta.
Ja no em masturbo.
Però el millor encara no ha passat,
està per venir,
tot ben lligat
en el meu cap.
