Sant Jordi XXI

Per Núria Domènech

Hi haurà una vegada, en un país molt i molt proper, un drac com ja no se'n veuen; un drac autèntic, com els dels contes i les llegendes, un drac amb escates verdes i lluents que treurà foc pels queixals i fum pel nas. Darrere d'aquesta aparença ferotge s'hi amagarà, però, un amant de l'art floral japonès i dels pintors impressionistes; el drac en qüestió haurà abandonat la dieta carnívora dels seus avantpassats i apostarà fermament pel menjar ecològic i, òbviament, vegetarià. Així que beurà llet de soja, menjarà hamburgueses de tofu i s’atiparà d’amanides de rúcula. La seva vida podem dir que transcorrerà plàcidament, entre els partits de pàddel i les sessions de relaxació, entre les visites a exposicions i els concerts de música clàssica; és el que té ser un dels darrers dracs sobre la capa de la terra: ets una espècie en perill d'extinció i vius de les ajudes del govern.

És clar que això de ser un exemplar únic també té els seus inconvenients (a part de la seriosíssima dificultat d'aparellar-se); hi ha una pila d'oenegés que amb molt bona voluntat sempre acaben empipant; com la oenegé de la Dietista. La Dietista farà un estudi nutricional del drac i conclourà que de cap panera pot seguir així: el drac ha de menjar carn per a conservar el seu equilibri nutricional, les proteïnes animals són necessàries en la seva alimentació diària. La dietista no dubtarà en engegar una campanya solidària "Apadrina una ovella per a l'últim drac" i, és clar, aconseguirà recaptar molts fons. I vinga a portar-li ovelles i xais al pobre drac vegetarià. Jo vull enciam! dirà el drac… però res, la Dietista ho tindrà clar: ovella, xai i conill de postres. Arribarà un dia, però, en què el drac ja s’haurà menjat a totes les ovelles de la comarca. Totes. I tots els xais. Tots. No quedarà ni rastre d’animals. La Dietista, però, tindrà molt clar que el drac ha de menjar proteïnes… no pot tornar a la dieta de l’enciam! Provarà d'encadenar-se per a demanar ovelles al govern, farà una vaga de fam, una manifestació multitudinària... però res serà suficient: s'haurà acabat la carn i no hi haurà remei.

Convençuda de que ha de salvar al drac de l’extinció, ho veurà clar: Que se’m mengi a mi! dirà… I així serà com la dietista es plantarà davant del drac obligant-lo a menjar-se-la. El drac li dirà que no, que no vol menjar més carn i encara menys una noieta, que vol pastanagues! Just en aquell moement, per sort del drac i de la Dietista, apareixerà el president del Moviment Per la Llibertat dels Animals (MPLA), disposat a salvar la voluntat del nostre pobre drac vegetarià. Així que el president aconseguirà parlar amb la decidida Dietista, convèncer-la de que la llibertat dels animals ha de prevaler per sobre dels interessos nutricionals de l’ésser humà. La Dietista, després de llegir tots els tríptics i navegar profundament pel web de l'MPLA acceptarà que sí, que el president té raó; fins i tot els animals en perill d'exticnció tenen dret a decidir sobre ells mateixos... Per a agraïr la seva comprensió, el president del MPLA li regalarà un sac d’adob fet amb excrement d’animals lliures, que lliurement han donat la seva femta per a fer un adob especialment indicat per al cultiu de roses… tot un gest!

Feliç dia de Sant Jordi***