miércoles, 23 de abril de 2008

Sant Jordi XXI


Per Núria Domènech

Hi haurà una vegada, en un país molt i molt proper, un drac com ja no se'n veuen; un drac autèntic, com els dels contes i les llegendes, un drac amb escates verdes i lluents que treurà foc pels queixals i fum pel nas. Darrere d'aquesta aparença ferotge s'hi amagarà, però, un amant de l'art floral japonès i dels pintors impressionistes; el drac en qüestió haurà abandonat la dieta carnívora dels seus avantpassats i apostarà fermament pel menjar ecològic i, òbviament, vegetarià. Així que beurà llet de soja, menjarà hamburgueses de tofu i s’atiparà d’amanides de rúcula. La seva vida podem dir que transcorrerà plàcidament, entre els partits de pàddel i les sessions de relaxació, entre les visites a exposicions i els concerts de música clàssica; és el que té ser un dels darrers dracs sobre la capa de la terra: ets una espècie en perill d'extinció i vius de les ajudes del govern.

És clar que això de ser un exemplar únic també té els seus inconvenients (a part de la seriosíssima dificultat d'aparellar-se); hi ha una pila d'oenegés que amb molt bona voluntat sempre acaben empipant; com la oenegé de la Dietista. La Dietista farà un estudi nutricional del drac i conclourà que de cap panera pot seguir així: el drac ha de menjar carn per a conservar el seu equilibri nutricional, les proteïnes animals són necessàries en la seva alimentació diària. La dietista no dubtarà en engegar una campanya solidària "Apadrina una ovella per a l'últim drac" i, és clar, aconseguirà recaptar molts fons. I vinga a portar-li ovelles i xais al pobre drac vegetarià. Jo vull enciam! dirà el drac… però res, la Dietista ho tindrà clar: ovella, xai i conill de postres. Arribarà un dia, però, en què el drac ja s’haurà menjat a totes les ovelles de la comarca. Totes. I tots els xais. Tots. No quedarà ni rastre d’animals. La Dietista, però, tindrà molt clar que el drac ha de menjar proteïnes… no pot tornar a la dieta de l’enciam! Provarà d'encadenar-se per a demanar ovelles al govern, farà una vaga de fam, una manifestació multitudinària... però res serà suficient: s'haurà acabat la carn i no hi haurà remei.

Convençuda de que ha de salvar al drac de l’extinció, ho veurà clar: Que se’m mengi a mi! dirà… I així serà com la dietista es plantarà davant del drac obligant-lo a menjar-se-la. El drac li dirà que no, que no vol menjar més carn i encara menys una noieta, que vol pastanagues! Just en aquell moement, per sort del drac i de la Dietista, apareixerà el president del Moviment Per la Llibertat dels Animals (MPLA), disposat a salvar la voluntat del nostre pobre drac vegetarià. Així que el president aconseguirà parlar amb la decidida Dietista, convèncer-la de que la llibertat dels animals ha de prevaler per sobre dels interessos nutricionals de l’ésser humà. La Dietista, després de llegir tots els tríptics i navegar profundament pel web de l'MPLA acceptarà que sí, que el president té raó; fins i tot els animals en perill d'exticnció tenen dret a decidir sobre ells mateixos... Per a agraïr la seva comprensió, el president del MPLA li regalarà un sac d’adob fet amb excrement d’animals lliures, que lliurement han donat la seva femta per a fer un adob especialment indicat per al cultiu de roses… tot un gest!
Feliç dia de Sant Jordi***

1 comentario:

carlesrull dijo...

I quan el drac va deixar d'estar de moda i de sortir als telenotícies, i les onoegés estaven despistades llegint l'últim llibre del Ruiz Zafón, una important Mcempresa d'alimentació nordamericana va convertir el drac en hamburgueses.

Molt divertit, Núria, no hi havia millor manera de celebrar Sant Jordi.