
Quería ser puta. Pero una puta especial; en realidad, una puta vengadora [...] Y decidí ejercer; para mí había sido un gracioso y revelador descubrimiento. Este oficio no me daría problemas, dejarían de acosarme las dudas, no había más que pensar.
PAULA IZQUIERDO en La falta
Volver a las palabras.
Creer en ellas. Poco [...]
Boqueando. Pez en la orilla
común de los creyentes.
CHANTAL MAILLARD en Hilos
By / per Ester Astudillo
You’d come home
after I’d picked on you
in the streets,
just like that,
‘cause you’d caught my eye
and I must always follow
first impressions.
“Easy, man, I’m not one of those
perverts who love shagging
in public lavs
or on exhibit beds
-anything handy-,
queers addicted
to underground gents,
curios for 22nd c museums
or trendy lit lists.”
We’d circle the Ground Zero
while you pressed your lips
on my tits and levelled your body
by me on the taxi back seat.
And we’d miss the night
as we ripped the neons
and quelled unspecific thirsts.
Through the door,
by the sink,
off our clothes,
across the night,
on the wall,
round the bed:
shallow joy
thickened and grown
muffling the town.
Just as then,
after deflating,
your eyes shut,
I gulped down my pill,
crossed the exit sign,
reversed the handle card,
took the lift down,
again in the dark,
a 50-buck bill
inside your billfold,
and off of your life.
Faries cap a casa
després que t’hagués replegat
del carrer, així sense més:
m’havies entrat pels ulls
i tinc per costum obeir
la primera impressió.
"Tranquil, paio, no sóc d'aquelles
frikis que carden
als serveis públics o
en llits d’exposició
-qualsevol superfície ja fa-,
maricons addictes
als lavabos del metro,
souvenirs de museu
per al segle vinent
o el rànquing de best-sellers."
Rodaríem per la Zona Zero,
els teus llavis premuts
als mugrons
i tu ajustat a mi
al seient del darrere.
I ens perdríem la nit
a canvi d’esquinçar els neons
i saciar sets que no concreto.
Porta enrere,
vora la pica,
fora la roba,
dins la nit,
ran la paret,
dessobre el llit:
fruir epidèrmic
gros i espessit
que esmorteix la ciutat.
Llavors, un cop desinflat,
els teus ulls ja closos,
m'empasso la píndola,
creuo el senyal,
tombo el cartell
de ‘No molestar’,
cap dins l’ascensor,
de nou a la fosca,
50 bitllets
al teu moneder
i adéu pardal.

















