lunes, 30 de noviembre de 2009

Zoo / Zoo


By Ester Astudillo / Per Ester Astudillo



I may grow a trunk
be like one of those beasts
in the non-glass menagerie
gulping peanuts like mad:
they don’t know
there’s a word for
‘tomorrow’.

In fact, I have a trunk
this minute. Can’t you see?
Like the emperor’s new clothes:
volatile
four-legged
unclad or headless.

No pals around
to lace trunks with
trim our nails one another
like orphaned infants
(guess they’re of the
emperor’s type, too)
pin our tails to the wall.

So I like idling with the treats
visitors feed me on occasion
racing on my giant striped
slippery circus ball
and keep clear of
platitudes like ‘tomorrow’.
Fair enough a life
no need for a show-room.


* * *


Em puc deixar créixer trompa
ser una d’aquelles bèsties
en el zoo de no-vidre
engolint cacauets com psicòpates
que no saben que hi ha
un mot per 'demà'.


De fet, tinc trompa ara mateix.
Que no ho veus?
Com el vestit nou de l'emperador:
ara hi sóc, ara no
de quatre grapes
estocinada o nua.


Em caldrien col·legues
per fer-hi un llaç amb les banyes
podar-nos les ungles així
com infants orfes
(són segur de la colla
de l'emperador, també)
jugar a anar clavant-nos
la cua per les parets.

Així és que m’entretinc
amb els confits que els visitants
m’engeguen d’hora en hora
fent equilibris sobre l’enorme
pilota de circ
sucosa i ratllada
i fujo de vel·leïtats
com ara 'demà'.
Una vida maca
no calen espectacles.

6 comentarios:

Carso dijo...

nunca había imaginado a un elefante haciendo reflexiones nihilistas, aunque si coges a tu poema y lo pones del revés tal vez sea un canto al carpe diem, no?
en todo caso, ir al zoo ya nunca será lo mismo.

Ester Astudillo dijo...

Jaja, Carso, sí, claro! El fatalismo, cuyo mayor exponente fue Nietzche, de hecho es un canto vitalista. bueno, al menos en teoría. Vamos a dejar las valoraciones y las habilidades personales.

Pero tú al zoo de cabeza con tu niña, no te lo pienses, ni tampoco te lo creas. Para las reflexiones del estilo estamos los elefantes desorejaos, con el rumbo perdido.

Besazo, wapuuuupupupu!

paula dijo...

ja,ja una bruja dumbo,la emperadora de la ironia ,enrolla su trompa abrazando ternuras...se te ve el plumero hasta en ingles.
La emperadora va desnuda,la emperadora va desnuda...gritaron 7 voces y ella se vistio de poesía.
Buen zoo lunero iré a visitarte y cogeremos una buena trompa saladita y mediterranea.
besazos enrollaos d'estimas.Muacks.

Ester Astudillo dijo...

Paula, los confites no me los tires a matar, eh? Que soy un elefante blandito y sufrido, harta de que me llamen Dumbo, en efecto. Pero... aprendi a volar, vet-ho aquí, y me sobran las ropas, que son un jodío estorbo.

Bueno, guapita mía, te espero por allí entonces. Cuando veas una bola enoooorme y un equilibrista a punto de esmorrarse, habrás llegado al box correcto.

Muacs muacs muacs con trompetina, y ducha de regalo.

XXL kisses;.)

Mercè Mestre dijo...

Ai, col·lega transformista, ara cactus,ara elefant, ara globus sonda, ara meiga filòsofa... tu sola ja ets com una marabunta de 777 veus, que, a aquestes hores de la matinada, encara em semblen més màgiques, més surrealistes, més inquietants.

No perdis mai la força, l'originalitat, la ràbia, l'inconformisme, dona forçuda d'aquest circ transparent de la vida!

Megapetons!

Ester Astudillo dijo...

Gràcies des de l'Avern, Mercè. Procurarélo.

Muacs muacs muacs;-)