Per què tots els nens es diuen Jordi

Per Núria Domènech

La seva mare ja ho deia, abans de que nasqués: el meu nen es dirà Jordi i tocarà el trombó. Era, al seu parer, la millor opció; el trombó era un instrument molt polifacètic: podria tocar a bandes, orquestres, cobles, grups de música moderna, jazz, música al carrer. Sempre havia pensat que la gent del vent metall (excepte els trompetes, que tothom sap que són uns maniàtics) eren gent molt oberta i divertida, molt natural. I eren els més guapos de l'orquestra, això estava clar. A més, com que hi ha pocs trombonistes, no tindria gaire competència per a ser el millor trombonista de la història.
Molt abans de quedar-se embarassada ja va comprar el trombó de mida infantil i alguns llibres per començar a practicar ella mateixa quan tingués el nen a la panxa, "per anar avançant feina", deia. Escoltava gravacions d'en Christian Lindbergh en sessió ininterrompuda, es va associar a la revista de divulgació "Las varas del mundo" i va començar a crear una pinacoteca amb quadres i esboços de trombonistes i trombons. A mida d'esforç i molta dedicació, va aconseguir endinsar-se i conèixer el món del trombó, i així va començar a treballar en un diari regional fent crítiques (per cert, molt celebrades) dels concerts de trombó que es feien a la zona. Començà a produïr discos de joves promeses locals, assessorava als artistes de tot tipus que volien fer obres interrelacionades amb el trombó, va fundar la "Societat Catalana d'amics del trombó" (SCAT) i va treballar de valent per a aconseguir que els organismes internacionals reconeguéssin la "tasca integradora i transversal del trombó en la societat europea del segle vint-i-u", en un llarg treball titulat "El trombó: passat, present i futur" (títol que s'assemblava perillosament al lema d''un partit en la darrera campanya electoral).

A partir d'aquí, tot van ser èxits i reconeixements. Es va declarar el trombó "Instrument d'interès nacional", i va ser un candidat ferm en un programa de la televisió sueca per a triar "L'objecte del segle" (finalment, el premi se'l va endur "La connexió USB", davant de la indignació de la "Societat Catalana d'Amics del Trombó" (SCAT) i de la recentment aparescuda "Societat Europea d'Amics del Trombó" (SEAT). A còpia de molt esforç conjunt i inesgotable, la SCAT i la SEAT van aconseguir que l'assignatura de "Trombó: teoria i pràctica" figurés com a obligatòria en el currículum escolar de tots els infants de la Unió Europea.
A causa de la gran demanda social de trombons, una empresa va començar a fabriacar trombons de bona qualitat en la modalitat low cost. La casa Tous va fer una línia de joieria que presentava la nostra futura mare. La setmana temàtica de TV3 va ser "El boom del trombó". El llibre més venut per Sant Jordi: "Escales i arpegis per a trombó". Es va modificar la normativa de les companyies aèries per a permetre viatjar amb els trombons a dins l'avió i no haver-los de facturar. S'organitzaven festes del trombó, es feien monuments al trombó, pastissets per al dia del trombó, colònia "Trombofragance". Ferran Adrià ve idear un menú "que representa el so potent i embolcallador del trombó", Estopa va fer una cançó titulada "Tromboneando por la calle", Sol Picó un nou espectacle de dansa ("Vares de futur"), i el nou culebrot de TV3 "Toca'm el trombó" va rebentar els índexs d'audiència amb una explosiva barreja de música, amor, odi i sexe.

I va néixer el Jordi.