Problemes d'identitat

Per Andreu González Castro

Si els savis de Grècia fossin vius avui dia i encara tinguessin esma de fers-se preguntes existencials, perquè no en tinguessin prou amb anar fent i mirar Telecinco, tot els seria molt més fàcil per trobar el seu jo íntim. Una de les opcions per descobrir qui són seria trucar al programa Problemes domèstics i preguntar-li-ho al Carles Flavià. Una altra seria fugir de l’autoanàlisi i la introspecció a què convida el nosce te ipsum i abocar-se totalment a l’exterior. Com deien a la sèrie Expediente X, la veritat és allà fora. I no hi ha res millor per a l’autoajuda que el Google.

Jo, quan m’hi busco, m’hi trobo. “Què faig en aquest món? Qui sóc jo? D’on vinc? On vaig?”, em demano en moments de sotsobra. Escric al Google “andreu gonzález” en minúscules i entre cometes i descobreixo que sóc un podòleg que treballa al carrer de Muntaner. Com que això de treballar amb peus no em fa el pes (no sóc el Ronaldinho: jo sóc més del gremi del cap), segueixo llegint una mica i m’adono que puc triar una altra personalitat. Per exemple, el campió de la Mitsubishi Evo Cup de l’any 2005. Un pilot que amb un Mitsubishi Montero és capdavanter en les competicions de 4x4. Una altra personalitat que el Google m’adjudica és la de pagès. Es dóna la circumstància que un agricultor que carrega amb el meu nom i primer cognom es diu Andreu González Moreno. Heus ací la síntesi perfecta! Una hibridació entre servidor i l’Iván Sánchez Moreno que, a hores d’ara, la biologia fa impossible fora d’Internet.

Una altra manera per provar d’esbrinar qui sóc és introduir al cercador els meus cognoms. Si faig la cerca amb un gonzalezcastro, tot seguit, hi trobo un tal Juan Gabriel (deu cantar boleros en el seu temps lliure?) que surt en una pàgina suggerent: “Yo salvé a un tiburón”. Quant a Beatriz Eugenia Gonzalezcastro, que gasta una adreça electrònica una part de la qual és shakira, fa de consultora sentimental al fòrum CORAZONES TRIZTES (sic). Pel que fa a una altra personalitat alternativa, també de l’altre sexe i de nom Hilda, està ficada en problemes judicials: “The people vs Gonzalezcastro H”, es pot llegir a Internet. (Més val no fer-ne bromes, no sigui que aquesta persona sigui lectora del Setveus-Sietevoces.)

Si decideixo buscar-me per l’ortònim, resulta que fins i tot surto a la Viquipèdia. D’Andrés González n’hi ha una pila: un torero d’Albacete, un doctor de Nova York, el governador de Cundinamarca (Colòmbia), un polític de Lepe, un futbolista de l’Amèrica de Cali, un dibuixant, un fotògraf... Amb tot, qui més se m’assembla és un González Blanco (Conca, 1886-Madrid, 1924) que fou poeta, novel·lista, traductor i crític literari.

En resum: que hom pretén aclarir qui és al Google i el retrat que en surt és bigarrat com “La del pirata cojo”, la cançó de Sabina. Vols aprofundir en la teva personalitat i tant hi aprofundeixes que acabes trobant-te amb un trastorn d’identitat dissociatiu de ca l’ample.