Marjane Satrapi va escriure Persèpolis, un còmic autobiogràfic en 4 volums, on plasmava les seves vivències d'infantesa i joventut a Teheran. Més endavant, l'any 2007, en va fer la pel·lícula, juntament amb Vincent Paronnaud.
Persèpolis és un film tràgic i irònic alhora; l'acció comença a Teheran l'any 1978 quan la nena Marjane somia ser profeta i salvar el món. Llavors el Sha és enderrocat i expulsat d'Iran i en un principi hi regna al país un ambient de felicitat i optimisme. Però de seguida es veurà que tot és una sensació falsa i les esperances d'obtenir una república moderna desapareixen ja que ben aviat els fanàtics religiosos acaparen el poder.
D'un dia per l'altre la Marjane (i totes les dones, és clar) haurà de dur mocador al cap, patir la degradació de la dona en diferents i variades formes, viure la mort del seu oncle, víctima de les accions de "neteja" del nou règim, i carregar les conseqüències de la guerra entre Iran i Irak, fets que deixen el país agonitzant.
Per escapar de tota aquella bogeria, cap a 1986, quan la Marjane és una adolescent, és enviada sola a estudiar al Liceu francès de Viena, un autèntic viatge cap a un altre món, cap a una realitat que no havia ni imaginat. Malgrat la llibertat que aconsegueix, la Marjane haurà d'aprendre a sobreviure en un país estrany i a enfrontar-se a la soledat i a les seves pors.
Passats uns anys convulsos, decideix tornar a Teheran, a casa. Al començament el seu estat d'ànim és caòtic i depressiu, fins que tria anar a la Universitat per estudiar Belles Arts. Més endavant es casa, es divorcia i marxa definitivament, en aquesta ocasió a França on pensa començar una nova vida i treure's el vel per sempre.
El que finalment ens vol transmetre l'autora en aquest film excel·lent és l'angoixa que provoca haver de decidir entre pàtria o llibertat.
*
Un tràiler:
**
4 comentarios:
Sembla un film prometedor.A casa teniem d'amic de la familia en Hossein q tambe va fugir a l'any 80 o abans.A casa meva hi passaven temporades, familiars seus q fugien d'allà, de la guerra d'Iran i de la mogudda aiatolà , gracies al seu encant va poder seduir a una enfermera q el va ajudar molt i fins i tot va poder fer la carrera de dret internacional i ara ja fa 25 anys q es un reputadisim advocat ( amb practiques misterioses però molt lucratives) per aixo va deixar de ser amic de la familia en part ...però potser un dia el truquem q carai !! És historia viva l'home de la moguda persa!!
burlanga!!
Encara recordo , la nostalgia d'aquell persa , q feia cartes amb aquella lletra estranya . Escrivia a diari a la familia.També el recordo guaitant la nevada copiosa del 85 a Esplugues de Llobregat, em va dir q li recordava la neu de les muntamyes del seu pais !
burlanga!
fins aviat!
Sí, és una pel·lícula intensa; em va emocionar.
Jo també tinc un amic persa, el Shahry, però mai no hem parlat de la política del seu país. És un tema delicat per a ells.
Quines vides més curioses...
Es curioso,que las dos palabras sean del género femenino,en cuanto al número,citando a Borges:"Nadie es patria,todos lo somos",ya no lo tengo tan claro, soy una fan de los sinónimos yla muda H,me encanta.
besitos hermana.paula
Publicar un comentario