jueves, 11 de junio de 2009

Changeling


By Ester Astudillo


Author’s note: no reference to or allusion at Clint Eastwood’s homonymous film meant,

sorry about unmet expectations. However, some other film, European-directed if American-shot,

is certainly there, crystal clear





*Changeling: A child secretly exchanged for another in infancy



Next life,
[Coming soon
I know,
Don’t ask me why,
Please read on],
I’m never gonna let
My bloodline,
So fucking traceable
In time
And place,
Back to the era
Of cavemen
And anthropophagia
On the plains
Of drifting Pangaea,
Determine the steps
Leading to this
Some never tire
To call the capitals
On my ID card.

‘Cause they
Don’t know
My name,
How could they?
It eludes them
I should
Respond to Cactus
And be majoring in
Escape art
The way Houdini
Taught me
When we met back
In post-War New York
And I went around
Under the semblance
Of a circus
Bearded woman.

It was him
Who showed me too
The trick to grow
Limbs and viscera
At convenience
[You will excuse
Me not giving
Him away,
It was a very intimate
Rendezvous],
So no eye
Could possibly
Unmask me
And I’d be a
Top-notch dissembler,
Which,
Half thanks to the magician,
Half thanks to which Lord?,
I definitely am.

And now,
My both two beautiful
Dependable legs
Keep me running
Like hell
From the desert flames,
Away from the
Slowly withering
Plant kingdom
At Paris, Texas,
Aboard my own private
Mayflower,
Head-on into just
An all-new
Nonentities hunt.
And this much I know:
I’ll never, ever,
Look back
To the fire.



10 comentarios:

Anónimo dijo...

Je suis desolé et perdu en la traduction.
Pourquoi vous n'écrivez pas en langue vernaculaire?
PP

Mercè Mestre dijo...

Si no ho entès malament (he passat el text per la crispetera -I'm sorry- i el meu coco per la cocotera), estem parlant de pur transformisme, o sigui màgia de la bona, de la més arriscada, és a dir, irreversible, la de maimés-sempremés. Ja sé que, si t'ho proposes, pots tancar la porta en qualsevol moment i anar a comprar barbes postisses al desert (tabac, mai) mentre et vas convertint en. Aquestes fugides endavant sempre porten al mateix lloc: a les portes d'un mateix, que de vegades són les que no voldríem obrir mai, però miraculosament s'obren, i aleshores... Davant i darrere en el temps, en l'espai. Com sempre, carretera i manta: París-Texas, el desert, la música, el foc, l'infern-cel que ens espera, tant a dintre nostre que no el trobem si no ens tranformem a temps.

Ester-Lot, no miris enrere. O sí, i m'ho expliques. Intentar endevinar el misteri somiat per tu és tot un luxe, col·lega.

M'ho expliques o m'ho expliques?

Beatriz dijo...

Anonyme pepero et pradero,

Tu est désolé? Nous som désolée, chéri, ici a l'Espagne, ou là là. Je ne sais pas que's que c'est la langue vernaculaire ici. Tu voules dir l'esperanto? Tu n'has utilizé pas le dictionaraire corporative? Pour-quoi non, mon chéri? (como coño se escriba, ahahah! Je ne parle ou écric le française, c'est vrai!).

Eso, al gencat.cat. URL:
http://traductor.gencat.cat/

Je suis perdue aussi, mai ne pas en la traduction. Je suis perdue ou désert. La traduction c'est ne pas grave. Le désert c'est plus grave, et chaud, et sec.

:)

Beatriz dijo...

Ai, Mercè, Mercè, com feia la cançó de la M. M. Bonet... Gràcies per l'esforç, compi, crispetera, cocotera o el que sigui. Part màgia i part no, nena, no estic segura que les barbes fossin postisses, je! És que el Houdini era molt Houdini.

Sí, esclar, Paris-Texas, amnèsia, foc, desert, cel-infern, metamorfosi pura i dura, tipus Kafka. Tampoc et sé dir si són somnis o són realitat. Aquest és el misteri, i no n'hi ha més.

Mirar enrere o no? No ho sé. M'ho penso i t'ho dic demà davant d'un cafè.

Gràcies, guapis. És un plaer compartir amb tu aquesta dimensió que ens teníem desconeguda. Muacs.

See you tomorrow;)

Anónimo dijo...

De Paris-Texas a Matrix: el desierto de lo real, la frontera del solipsismo, siempre tentadora porque la realidad empírica puede ser asquerosa. C'est la vie, mon cherie!
(PP Ferrero-Rocher)

Mercè Mestre dijo...

Ha, aquesta és una de les meves cançons favorites de la gran Bonet!!!

I que consti que és un plaer fer-te comentaris arran de teulada, com el frare de la cançó. És un dels moments guapos del dia.

Taronges i flors i mags i càctus sapiens per aquests deserts del món, bellíssims i terribles, que ens guien cap a paisatges misteriosos: l'ànima, sense anar més lluny.

Fins demà, wapa ;)

Beatriz dijo...

PP Ferrero-Rocher??? Tu voudràs que je te mange? Je suis désolée, une autre fois: jes suis un vegetable, mon chéri. Je ne pue pas manger du chocolate. De l'oeau et de la terre seulement. C'est la vie! Excuse-moi. En une autre vie, peut etre, quand je seré, avec probabilité, une personne humaine.

Perdone-moi mon française.
:)

Beatriz dijo...

Mercè, frares o monges arran de taulada, estenent els pecats del món i la roba blanca. Quina sort ser frare o monja! La resta què fem amb les pecats? Ens els cruspim, com les crispetes? O estem lliures de la maledicció edènica? Uf, uf, uf. Jo voldria ser serp, o poma. Però ara mateix, sóc cactus, ahahaha!

Fins demà; un cafè ben carregat per mi, si'l vous plait; i després una lavativa, per netejar-me per dins i per fora, de tants i tants pecats acumulats i irredempts. Snif, snif.

Muacs:)

Mercè Mestre dijo...

Tal com està el panorama, no és mala cosa convertir-se en cactus. Ara mateix truco al gran Houdini perquè m'ensenyi uns quants trucs on the road.

O també m'ho pots explicar tu, en idioma cactú, he, he!

Beatriz dijo...

Mercè,

The coffee on the rocks, and the tricks for the road, darling.

We talk in some minutes in cactese, or in motherese, in or friendese, or whatever language we manage to speak, if we manage to manage.

See you in an hour;)