jueves, 17 de septiembre de 2009

Peixos


Per Raquel Casas


Els dies estan fets de pintallavis i peixos de colors.
A mitja tarda dues nenes deixen caure les manetes dins la peixera, intentant atrapar-los. Duen las mans brutes perquè han passat el dia jugant a maquillar-se. Estan soles i riuen.
Els dits van tenyint l’aigua amb els breus moviments i fan de cuquets, però els peixos, que no tenen una gran memòria, continuen nedant i es deixaran caçar perquè només recorden el silenci.
El temps i el silenci es queden enganxats a les escates i fugen dels dits menuts exactament igual que en les reproduccions dels quadres de Rothko que pengen davant la peixera.


**

5 comentarios:

Anónimo dijo...

peixos? m'has deixat absolutament peixabadat rak ...

fins aviat!

Beatriz dijo...

Raquel, ja veig que lo teu és anar fent una novel·la per entregues, com les primeríssimes novel·les de veritat que van aparèixer, que es publicaven, esclar, amb els diaris, no en blocs.

Estic ansiosa per saber quin és el següent capítol sobre M, la pobra núbia de Frankenstein.

Temps i silenci a les escates, mmmm. Potser es podrien deixar assecar i després envernissar-les i emprar-les per guarnir, jo què sé, diguem que un quadre, o fer un quadre només amb escates, i penjar-lo a la vora del de Rothko, i així ja hi hauria la bessonada: dos silencis, l'un a la vora de l'altre, penjats a la paret, perquè no s'estiguin tots sols. Fer de silenci deu ser un ofici moooolt solitari.

Abraçada moodeliana. Esteu a tots els telediaris ;-)

Raquel Casas dijo...

Sí sí, sóc una mica folletinesca, jeje!

Sí?, tanta propaganda ens estan fent? Això és que hauran de justifcar els dinerets que estan invertint, perquè ja és el tercer curs que treballem així i no se'n parlava tant. O potser és que ja ni tinc temps per mirar la tele...

Petons a tots, al peixbadat també ;)

Beatriz dijo...

Sííií, dona, la tele va així, a batzegades, segons els interessos no direm de qui. No reprodueix la realitat, la crea, ahahahaha! El medio es el mensaje, que va dir un il·luminat ja fa molts decennis;-)

Laerke dijo...

Haha m'ha agradat el "micro-relat" (si es que es pot dir així) Perque, per un que entenc, la veritat... CANTEM L'HALLELUYA!!!!!!

Vinga fins dilluns tia bona i sexy!