jueves, 14 de enero de 2010

L'Andy

">


Tinc gana.

Els artistes de vegades també.

I són sempre tan elegants, fins i tot menjant.


**

6 comentarios:

Mercè Mestre dijo...

OK. M'ha tret la gana.

Ester Astudillo dijo...

I després diran que això és art...

Aquest imbècil té bona part de culpa de l'actual idolatria per l'idiotitzant merchandising de l'ego i que a sobre es vegi com a 'art' i com a 'contracultural'. Per l'amor de déu! La mercadotècnica al servei del capitalisme més salvatge al seu màxim exponent. Pero aquí no ha pasado nada... Mentre el continem considerant la icona de la ultramodernitat! Bueno, l'és, però res d'ultramodernitat alliberadora.

Pallasso de fira!

PS. Les meves excuses avançades perquè segur que hi ha algú que se sentirà ofès.

José G Obrero dijo...

No, Mercé conserva-la fins al 7 de febrer. Per cert, estic a punt de dinar. Perfecte, no veuré el video. Gràcies.

José G Obrero dijo...

L'he vist. Boh! M'ha recordat un gag de Muchachada Nui.

Anónimo dijo...

me vaig volant al burguer king jejejeje

Sergi(o) dijo...

Genial! A todo el mundo se le ha ocurrido comerse una hamburguesa, pero a nadie grabarse comiéndosela...¿ahora que vendrá? ¿Grabarse defecando? ¿Haciéndose la cera? ¿Barriendo la casa?...
Pero "la magia del vídeo seguro que está en el final" (me repetía mientras pasaban los segundos). Me tomo la libertad de dar un consejo para futuros videntes del vídeo (igual que Andy para grabarse comiendo una triste hamburguesa -¡si al menos fuera una buena paella!-): vean el vídeo al revés, comenzando desde el final. Ganarán tiempo.