Per Raquel Casas
Per al meu avi Pepet Agustí
El soldat
---------
Una bala perfora un llibre
fins a la pàgina tres-cents cinquanta,
ho recorde bé,
i que anava lluitant
de poble en poble
com un Ulisses coix.
Recorde el vent de ponent,
les xicones de plàstic.
el foxtrot, els planys, els sacrificis,
el fred als tendons
i les ungles morades.
Recorde el garrofer dret
com un home sol,
el carrer Major ple de passions,
la font, els càntirs.
Però, sobretot, recorde
una nit de metralla
penetrant-me la cama com en un coit.
Recorde que després el silenci apunyala la nit
i que les guerres violen el destí dels homes.
**
4 comentarios:
M'he llegit i rellegit ja el poema uns quans cops (Com dius tu sempre que haig de fer quan no pillo els romanceros) i ara m'ha recordat a una pel·lícula que vaig veure de petita... tot i que no li acabo de pillar el sentit... per això soc bastant curteta, que hi farem!!
*
El teu avi era com a poc de la Catalunya Nova, eh Raquel? O de la conquerida?
El garrofer, els càntirs, la font de la vila sota els porxos al capdavall del carrer Major davant la casa de la vila i vora les mesures públiques per al blat... tot un univers de museu. Avui tenim en tren bala travesser de ciutat i els ponts més aerodinàmics de la terra. Però la guerra continua sent l'etern universal, com les cicatrius i els monyons, el llegat per als nostres fills.
Bueno, apa, bon dijous a tutti quanti;-)
pur sentiment e impagables imatges Raquel.El PCecito ha sigut perforat i te un forat de bon calibre.Putes guerres, que violen fins les memòries dels conters dels avis.
Mar i pau per navegar cap Itaques...companya.
Recuerdo doloroso que se hace vivo y se sutura poco a poco. Hay sentimiento en esas palabras tuyas, hay poesía.
Publicar un comentario