viernes, 11 de junio de 2010

Zumzum . Ka




Per Mercè Mestre



(Per a Cesc Gelabert, de mirada egípcia)


Pels campanars de Somnàmbula
queien olives de les teves mans,
raïms de plata intermitents
esclataven de tant en tant
sota les dunes.

Zumzum-Cesc.
Libèl·lula gelada.
Cercle polar àrtic
on una princesa sola gira
penjada de cordes de gelatina.

Zumzum-verd.
L'ombra de les teves mans
s'allarga fins al mar invers,
on aterren oliveres
i avions carregats de son.

Zumzum-gel.
Far que fa perdre el sud
als radars de la mort.
Hexàgon magnètic de sal
que convoca ànimes en silenci.


6 comentarios:

Carso dijo...

'els campanars de Somnàmbula'...
podria ser una de les ciutats invisibles de Calvino, le més real de totes, la gens onírica ja que els seus habitants no poden dormir lliurats a una dansa infinita.

Mercè Mestre dijo...

Una ciutat invisible i real, absolutament certa com tot el que podem veure quan, adormits com vivim, ens despertem a l'altra banda i descobrim que estem vius.

Anónimo dijo...

Hexàgon que tracen libèl·lules que foren princeses que esperaven la caravana de l'home bell i noble... allí, entre les onades de dunes, on brillen encara les tasses de te i un vel blau enceta una dansa ara que el sol declina.
Manel Q.

Ester Astudillo dijo...

Viatge programàtic i obligatori: visitar les antípodes abans de morir. Qui s'apunta? Va, que s'aproxima el solstici!

Tenim kdd pendent, xati;)

Mercè Mestre dijo...

Però pa quèeee? Però si nosaltres ja vivim seeempre a les antípodes, noooooo? En tot cas haurem d'embarc..., vull dir d'escombrar-nos cap a les podes, xati bis.

Aquesta setmana estudiem mapes ;)

Ester Astudillo dijo...

Sí, filla, això de tenir els peus tan grans és una veritable llauna. Jo estic per tallar-me'ls, però si després he de caminar sobre monyons, no sé si em fa el pes. Així és que continuarem on estem fent el que podrem.

Pren el mapa de l'aire... i a volar com a bones bruixes. Estudia-te'l bé!!!;)