Per Mercè Mestre
(Per a Cesc Gelabert, de mirada egípcia)
Pels campanars de Somnàmbula
queien olives de les teves mans,
raïms de plata intermitents
esclataven de tant en tant
sota les dunes.
Zumzum-Cesc.
Libèl·lula gelada.
Cercle polar àrtic
on una princesa sola gira
penjada de cordes de gelatina.
Zumzum-verd.
L'ombra de les teves mans
s'allarga fins al mar invers,
on aterren oliveres
i avions carregats de son.
Zumzum-gel.
Far que fa perdre el sud
als radars de la mort.
Hexàgon magnètic de sal
que convoca ànimes en silenci.
6 comentarios:
'els campanars de Somnàmbula'...
podria ser una de les ciutats invisibles de Calvino, le més real de totes, la gens onírica ja que els seus habitants no poden dormir lliurats a una dansa infinita.
Una ciutat invisible i real, absolutament certa com tot el que podem veure quan, adormits com vivim, ens despertem a l'altra banda i descobrim que estem vius.
Hexàgon que tracen libèl·lules que foren princeses que esperaven la caravana de l'home bell i noble... allí, entre les onades de dunes, on brillen encara les tasses de te i un vel blau enceta una dansa ara que el sol declina.
Manel Q.
Viatge programàtic i obligatori: visitar les antípodes abans de morir. Qui s'apunta? Va, que s'aproxima el solstici!
Tenim kdd pendent, xati;)
Però pa quèeee? Però si nosaltres ja vivim seeempre a les antípodes, noooooo? En tot cas haurem d'embarc..., vull dir d'escombrar-nos cap a les podes, xati bis.
Aquesta setmana estudiem mapes ;)
Sí, filla, això de tenir els peus tan grans és una veritable llauna. Jo estic per tallar-me'ls, però si després he de caminar sobre monyons, no sé si em fa el pes. Així és que continuarem on estem fent el que podrem.
Pren el mapa de l'aire... i a volar com a bones bruixes. Estudia-te'l bé!!!;)
Publicar un comentario