viernes, 6 de agosto de 2010

La primera comunió





Per Mercè Mestre



Vas sortir del restaurant amb la forquilla clavada al clatell, tan dignament.


En pocs minuts vam deixar enrere aquell infern de nens vestits de blanc, de cambrers cantants, de pastissos amb bengales i copes de gelat coronades de paraigüetes taiwanesos. Plovia en cinc direccions i era impossible trobar taxi. Sota els núvols, més núvols. Salvatges, colla de salvatges! Tan educats, tan discrets, tan blaumirats! La casa dels horrors...


A la tercera cantonada vam parar un taxi. La cara del taxista em resultava bastant familiar, però no l'acabava de situar. Camí de l'hospital, ens va avançar una ambulància. Una altra ambulància. Òpera estrident. A dintre, dos caníbals camí del quiròfan -m'ho van dir hores després a la sala d'espera de llum aigualida-, dos carronyaires vestits de primera comunió (ara els vampirs també combreguen?).


No se'n van sortir. Ara els seus esperits em persegueixen cada nit, quan entro a la cuina, quan obro la nevera, quan descongelo la meva dosi de sang, quan llepo la seva darrera fotografia.


4 comentarios:

Ester Astudillo dijo...

La hija del caníbal? Crepúsculo? Vampiros de medianoche? Mmmm!!! Veig que a tu també et mola el rotllo trasvestisme!

El meu no era blanc, era beige, el último grito progre. I va servir per a la cerimònia inaugurual de 10vestals, pel cap baix. Ara les pobres cremen al foc etern de les vestals. La darrera la hi van llançar amb el vestit posat, així és que ja no es conserva. Oooooh!!!

José G Obrero dijo...

Bueno, veo que mis sietevoceras favoritas también se están comiendo agosto en casa y algunas incluso se dedican a chupar sangre como si fuese un Burman Flah (ah, aquellos polines). Bonito, sugerente y, por qué no decirlo, críptico relato.

Un abrazo a sendas.

Antonia Martos dijo...

Un relat inquietant...nens de blanc.. pluja en cinc direccions... la casa dels horrors... caníbals... i vampirs...

Una abraçada.

pd. Ah! cuida els esperits

Anónimo dijo...

"Hem de fer la primera comunió/ disfressades de cavall..." que cantava el Sisa. Comunió dels vampirs camí del quiròfan? Ummmmm, l'agost ens fa acolorir les postals del record. Un petó.
Anònim Manel Q.