viernes, 26 de noviembre de 2010

Companya política




Per Mercè Mestre



El cara a cara havia acabat. Es van mirar amb complicitat. La regidora va fer un senyal al tècnic de so i a la càmera 1.

- Bé, t'acompanyo a casa, carinyo.
- Sí, espera'm, que em desmaquillo i em canvio en un moment.

Un minut abans eren enemics polítics, competidors rabiosos amb rímel d'odi espès a les pestanyes. Un minut després, canya de sucre.

- D'acord, t'espero a la cafeteria.

Pels passadissos i a l'ascensor anava saludant persones que gairebé no coneixia, però és el que tocava ara. No es podia queixar. Segons les darreres enquestes era el candidat favorit i, si no hi havia sorpreses d'última hora, podia guanyar les eleccions per majoria. Va sentir una punxada en el centre de l'univers.

- Bon dia.
- Bon dia. Felicitats, president!

Es va mirar de reüll al mirall de l'ascensor. Qui era aquell brètol? De sobte no es reconeixia. Es va atabalar una mica.

- Com és possible que no sàpiga qui sóc?

Tothom el saludava pel seu nom, però ell no sabia qui era ni què hi feia, en aquell ascensor, ni d'on venia ni on anava, ni, ni, ni...

Quan es va despertar a l'hospital, al cap de tres hores, ella era al seu costat.

- Hola carinyo, sóc jo. Em reconeixes?
- Per què em dius carinyo? Què t'ha passat a la boca?
- Ah, la dent! Me l'he trencat quan he sortit corrent del lavabo. M'han vingut a avisar perquè no et trobaves bé i hem cridat una ambulància. Amb les presses, he ensopegat amb una catifa i he caigut...
- I jo... què hi faig aquí, en aquest llit? I tu, què hi fas tu al meu costat?

Per un caprici de la memòria, només recordava la seva faceta de contrincant política, però no la reconeixia en les altres facetes de la seva vida privada.

- Mmmmmmmmm, això no m'agrada. Sembla una trampa. Què m'heu posat a la beguda?

L'endemà tots els mitjans se'n van fer ressò. Però, malgrat que van publicar la versió oficial dels fets, ell es va passar la resta de la campanya desmentint-ho tot i acusant la seva companya d'intriga i atemptat contra la seva integritat física.

Ella amb prou feines va poder obrir la boca per defensar-se. Tenia la geniva inflada i un somriure entre trist i antiestètic.

Cap dels dos no va obtenir la majoria.




4 comentarios:

Ester Astudillo dijo...

El próximo domingo... hablaremos del gobierno, brrrrrr!!!

Jo dilluns a l'hora d'esmorzar em penso lligar la cadira a la taula, no fos cas que algun desaprensiu tingués temptacions cleptòmanes i aprofités aquells 20 min. per prendre'm pantalla, pc, cadira, taula... i potser també el cul!!! Quin país! Com ens hem de veure!

Sort -no sé bé en què cal concretar-la, però tant se val, sort igualment. Y que gane el mejor, aahhhhhhhhhh!!!!! ;)

Mercè Mestre dijo...

Jo ja m'he comprat dues capses de Masoquin complex i un Fogo antipugons. Però el més important serà que no em robin la capa de la invisibilitat, imprescindible per sobreviure en altells de terraris.

Tros de sort! ;)

R.P.M. dijo...

Bueno, a estas horas ya creo que habréis votado. Toda España os mira y os ad-mira, así que a ver qué hacéis. Ya parlarem dels resultats.

Anónimo dijo...

A la candidata li van implantar un ullal de titani. Jo l'he vista rossegant el catèter del seu marit.
Manel Q.