Regal

Per Mercè Mestre

Regal és el pitjor de la classe. No entén la descomposició de línies en punts, dels quadrats en triangles i, molt menys, l'expansió proporcional del cercle en tsunamis de corbes. Qui li havia de dir que les martemàtiques, ciència marina per excel·lència, seria la seva pedra de fetge, el seu coàgul d'artèria, el seu pinyol d'oliva, el seu moc de nas...

Matí, tarda i nit Regal deambula malalt pels passadissos del marstitut, institut supramarí que sura a la deriva buscant algun continent on ancorar els fonaments. No pot dormir perquè, malgrat que és el pitjor de la classe -o potser per això precisament-, està descobrint una teoria alternativa que trenca tots els esquemes de la lògica contemporània, mal anomenada pura, i que afirma que de dues impossibilitats, tres són possibles i una no. Però a ell, el que el té preocupat de debò és aquesta una que no és possible. Vol descobrir la raó d'aquest forat negre del càlcul. I, és clar, les circumstàncies són adverses: tempestes, huracans i maremots el desconcentren. Per no parlar de les balenes noel, que per aquestes dates embogeixen a la nit i fan sorolls de campana de vaixell. Invisibles, ensordidors. Muntanyes de panxa agressiva, perseguidora, que s'empassen tota criatura definida o indefinida que s'acosta a les seves barbes. Regal no sap com restar aquest percentatge d'horror de la suma total d'incerteses i pors que no el deixen dormir. Mentrestant va calculant fredament les possibilitats de ser engolit per aquelles barbes abans d'haver completat la seva teoria, i s'estressa més i més i més.

Una nit sense estrelles, de lluna tímida, el buit és més gran que mai. Les llàgrimes dels més petits emocionen els mitjans i commocionen els grans. S'intueix maremot. L'horitzó es corba com l'esquena d'un guerrer. El cel amaga arestes. La llum s'indefineix encara més. El silenci, trencat de sobte per un orfeó de campanes, repúdia la seva definició a cops de fuet. La balena avança. Noel, noel, noel, noel. El punt i seguit tremola. Noel, noel, noel, noel, noel. Les comes s'encongeixen amb un rictus de punt als llavis. Noel, noel, noel, noel, noel, noel. Les vocals obren la boca com peixos voladors. Les barbes escupen aigua presonera, tancada entre barrots. Les alarmes dels marstitut es disparen tard, massa tard. Regal ja és al sac. La quarta impossibilitat, la més difícil, la que ell mai no ha pogut demostrar científicament, s'ha fet possible. D'aquí un any serà escopit per la balena i arrossegat per les onades fins a la platja.