viernes, 4 de febrero de 2011

Cansancio, cansancio, cansancio




Per Mercè Mestre


Es triste rodar, pero más triste es pararse,
quedarse quieto, quieto, quieto. Así, quieto.





¿Para qué enhebrar la aguja de la tristeza?

Después de todo aquello, de perder,
de seguir perdiendo, de volverme loco,
de enloquecer de rabia, de miedo,
dejé de verte, de seguirte viendo.

¿Sabes que me gustaba atravesar bancos de peces
como un salvaje en los andenes del metro,
robar sombras de bolsos en los vagones,
asaltarte en mitad del túnel como un ciego?

Odiaba la lentitud de los días, la amenaza
de tu mirada en cualquier parte.
Moribundo de pena, harto de verme,
huía de mi reflejo en tus ojos.

Ahora te miro desde arriba, entre barandas,
y veo un perfil de geometría lírica sobre las vías.
Y te veo casi siempre sentada en el balcón cosiendo
sin verme, sin saberme, sin saber siquiera que te quiero.

No sé qué significa todo esto: quizá coser
con hilo intermitente no da ya para vivir,
no da para ser más que un borrón incómodo
y, en mi caso, sumamente, apasionadamente incorrecto.


7 comentarios:

Carso dijo...

La próxima vez que me sienta atacado de agorafobia en medio de la multitud, pensaré que buceo entre un banco de peces.
yo en cambio no me canso de leerte, Mercè.

Beatriz dijo...

Ahhh, Mercè... Pobre Penélope! Con el agravante de que hoy coser ya no le da para vivir... no digamos para olvidar!

Carso, es que Mercè, como yo, es signo de agua, y nos encanta bucear. A Ulises, en cambio, se le fue el santo al cielo... allá entre barandas. Él se lo pierde.

Preciós, Mercè. Un bon tombant a la setmana. Muax;)

Mercè Mestre dijo...

Gràcies, amics.
Amb vosaltres, el cansament és només una paraula de 9 lletres, exorcitzable. Encara queda tant per teixir...

Beatriz dijo...

Ara que ve el fred, mai no és prou llarga ni tupida la bufanda...

He dit 'bon tombant' però volia dir 'excel·lent'. Exorcitzem, exorcitzem, que els monstres ens tenen cura.

Mercè Mestre dijo...

...i en el nostre cas, cura i monja (susceptibles de procreació, arj!)

Beatriz dijo...

Deix, deix, que la monja està esterilitzada, com li escau al seu estatus, no fos cas que d'una boja rebolada se li anés l'olla i passessin coses inconvenients... Arj!

Anónimo dijo...

Perduts i retrobats; cansats i il·luminats; entre les vies, les xarxes i la cosidora de fil intermitent... però sempre a punt per tibar la corda. Un petó.
Manel Q.