
Per Mercè Mestre
Es treu els guants de làtex,
el somriure de làtex,
l'ànima de làtex.
Amb rutina de ceba tendra,
es desfà de capes i capes de bèstia,
de carn extrema,
flàccida, lenta,
de batec pervers,
etern, odiós,
de venes i venes
buides
inflades d'aire,
de palmeres,
d'huracans.
Farta de ser.
De no ser. Vampira.
De ser medusa
elèctrica.
Avorrida
d'agulles desesperades,
de verins,
de mentides.
Farta.
Es deixa caure nua
a terra, més avall del terra,
cansada, bruta de suor, de set,
d'horror,
més avall,
llença el preservatiu del cor
a la tassa del wàter.
Com un esperit.
Com un fetus.
Una gota de cera bull sota cada ungla,
sota cada parpella.
Una gota de no-res,
sota el seu somriure d'anilina
fals
de Gioconda índia.













