El mezzografòleg

Per Mercè Mestre

(Dedicat a J., que -mala llet-
es va confondre de lletra)


Volia fer una demo.

Amb santíssima perfecció
i absoluta entrepaciència
documènica i puntillista,
va dissenyar la geografia
de fils que lliguen i deslliguen
receptes i conceptes,
exceptes i preceptes,
sons amagats de lletres
i somnis amargs de ciències,
branca pura de tija curta,
caduca, mal educada,
despullada, sense fulla.

Val a dir que s'ho havia preparat bé.

El concepte a la dreta,
el precepte a dalt,
l'excepte a l'esquerra
i la recepta al mig.

Estratègicament calculat,
amb energia planetària
i obscura raó cartesiana.

Dubtes: tots.
Productes: cap.
Receptes: mai!

Sense pèls a la llengua.
Sense pètals al cor.
Sense sèpals als dits.

La va posar a prova
amb premeditació,
diürnitat i teranyina.

Taronjament i mecànica.
Grafològicament i sàdica.

Volia aparcar el tema
en aneurisma blau,
en esclat d'artèria,
en divendres de pluja.

Volia avergonyir l'auditori,
reinventar l'edènica culpa.

-TU has pecat!

Filosèrpica, pomofílica.

-TU has mossegat la coma!

Comíbal, lletròfaga.

-TU envermelliràs!

Però, de sobte, un minut de silenci.

Amb santíssima imperfecció,
amb descalculada inexactitud,
amb seràfica descompostura,
amb absoluta indecència,

un rot.

Com un miura invertebrat.

Un rot.

Estentori i epidural.

Un rot
anticonceptual,
mezzografològic,
va tancar la demo.