
Per Mercè Mestre
No he nascut per atzar sinó per ser
una estranya aleació mineral,
dona o peix o misteriós animal
de pell sensible i ànima d'acer.
Algun científic boig està estudiant
el codi de barres del meu cervell,
però us juro que morirà de vell
sense esbrinar el meu nom inquietant.
Funàmbula de dia, equilibrista;
a la tarda, enganxada a la paret
de l'aquari: sirena futurista.
Entens per què no et desvetllo el secret
de la meva geografia trista
mentre escric els versos d'aquest sonet?













