Mostrando entradas con la etiqueta ulls. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ulls. Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de mayo de 2009

ESPERITS





Per Mercè Mestre







Hi ha diferents tipus d’esperit:


1. L’esperit xampú, que en petites dosis ja fa molta escuma i et pots rentar el cap tranquil·lament i de sobres. És agraït, suau, t’acarona el cap, fa bona olor i, només si ets massa confiat i et distreus, t’entra als ulls i et fa plorar de picor. És la seva única arma de destrucció massiva. Al matí es desperta abans que tu i et pica l’ullet des del prestatge del lavabo. Sol tenir els ulls grocs o verds i brillants com els gats.

2. L’esperit pastilla efervescent, que és una varietat de l’anterior, però en versió festiva. És excessiu per definició. El sol contacte amb la vida el desfà, el duplica, el triplica o quadruplica en dos, tres, quatre segons com a màxim i, quan s’ajunta amb altres esperits com ell, perd les formes, s’ofega en una allau de bombolles caòtiques d’alegria. És un perill públic, però una festa íntima. Ara, quan li baixa l’adrenalina, ja te’l pots beure de cop perquè és rematadament inestable. Sol tenir la mirada desorbitada com els gremlins.

3. L’esperit forat negre de l’espai és el més perillós. No t’hi acostis: se t’empassarà. El pitjor és que t’atreu. Com la mel als avions. Però, malgrat aquest poder, passa tan desapercebut que, per molts aparells d’alta definició que tinguis, per moltes antenes, radars i telescopis que instal·lis al terrat, o satèl·lits que posis en òrbita, mai no el descobriràs a temps. No brilla. Un insignificant granet de sucre és un diamant, una glacera, un incendi, un far d’Alexandria al seu costat. Genera foscor i cada cop pesa més i més. S’amaga al fons de tots els fons i només viu per enfonsar-se i enfonsar-te. És omnívor i abissal. Negativament elèctric. Si saps de quin color té els ulls, ets matèria morta. Vol dir que la teva pròpia destrucció li ha il·luminat la mirada per un instant.

4. L’esperit gra de sorra és solidari. Malgrat que ell sol és pràcticament invisible, sap que és tan important com el del costat, i que tots junts són capaços de construir deserts i platges. I també, en mans d’artistes, castells i escultures. És anònim i efímer, però la seva obra és eterna i sagrada. I, de vegades, no ho sap. Té els ulls del color de tots els cels d’abril.

5. L’esperit ai es passa la vida patint per tot el que sap, el que no sap i el que mai no sabrà, ai! Però segueix una dieta especial antienergètica i pro estress que li permet assaborir la seva mala sort, ai! Té les digestions pesades, gairebé impossibles, cremor d'estómac, aerofàgia crònica i lacrimofília. És addicte als mocadors de paper amb fastigós aroma de menta.Té els ulls de color moc.