Per Núria Domènech
L'amor no existeix i aquesta és la gràcia del joc. Aquesta és la gràcia de buscar-lo i aquesta és la desgràcia de trobar-lo. Com un viatge etern cap a un Ítaca que mai deixa de ser un punt de l'horitzó, en el límit sinuós entre el que és i el que no és. Una promesa de felicitat que es repeteix, un xiuxiueig constant a cau d'orella. Encegats, perseguint un miratge que s'esmicola a les nostres mans tant bon punt creiem tocar-lo. Maldestres: tots inútils en recórrer aquest camí. El cos ple de ferides i, tanmateix, l'instint d'alçar-se. Músiques mentideres per a embriagar-nos; totes les cançons d'amor són un miratge massa seductor que no podem esquivar, totes juntes una perversió massa cruel. Les llençaré, un dia d'aquests. L'amor no existeix, però no podem deixar d'intentar dibuixar-lo, construïr un edifici que mai ens aixoplugarà prou. Innocents, els qui el busquem; mentiders, els qui diuen haver-lo trobat. És efímer qualsevol somriure i eterna la foscor i el fred. L'amor no existeix i com a molt podem aspirar a fer-lo: la terra és aquí i el cel tan lluny.
11 Miradas
Hace 3 días
3 comentarios:
Tal vez por ese misterio de lo que se busca sabiendo que no existe, por esas mentiras que nos contamos cada día acerca de él, por esas sensaciones que tenemos cuando creemos haberlo encontrado.. tal vez, digo, merezca la pena inventarlo aunque no exista. Inventarlo cada día es el trabajo más grato del ser humano. Me ha gustado tu visión. Preciosa manera de contarlo.
Bufff, per no existir, quantes coses que fa!, oi?
Un professor ja traspassat em deia allò que la natura és molt sàvia i que el plaer és el parany que ens prepara perquè caiguem en la reproducció. D'altra banda, també és veritat que l'humà és dels pocs éssers que practiquen el sexe no només amb finalitats reproductives. Arribats a aquest punt, la reflexió està servida: per què parlem de sexe quan volem parlar d'amor?
Publicar un comentario