Per Raquel Casas
Un home amb barret i guants negres surt de l’habitació del costat sense acomiadar-se. L’home se sent completament desterrat i només desitja admirar el pas vulnerable de les dones.
Al cap del carrer, l’Audrey s’atura un segon i es pregunta si un cartier d’or pot ser tan antielegant com una sola de sabata.
Mentrestant, l’home arriba al mateix carrer, observa aquell àngel imprevist i la segueix fins a la cantonada. Allà li estira el braç, es treu un ganivet estèril de la cintura i li diu:
- Perdoni, senyora, els seus passos fan olor de pólvora i m’he adonat que el meu cor té la mida exacta de la seva mà.
Com que era la primera vegada que l’atracaven, l’Audrey li va respondre que havia après a parlar francès amb les cançons romàntiques.
Al cap del carrer, l’Audrey s’atura un segon i es pregunta si un cartier d’or pot ser tan antielegant com una sola de sabata.
Mentrestant, l’home arriba al mateix carrer, observa aquell àngel imprevist i la segueix fins a la cantonada. Allà li estira el braç, es treu un ganivet estèril de la cintura i li diu:
- Perdoni, senyora, els seus passos fan olor de pólvora i m’he adonat que el meu cor té la mida exacta de la seva mà.
Com que era la primera vegada que l’atracaven, l’Audrey li va respondre que havia après a parlar francès amb les cançons romàntiques.
**
2 comentarios:
Genial la chispa que tienes Raquel,las pinceladas de humor y esa impagable caracterización de personajes.Por cierto,curiosa forma de aprender idiomas(obvio lo del frances je,je)de momento ya se lo de la lluvia en Sevilla y es una maravilla je,je
un abrazo.paula
Pd)¿desayunaron con diamantes?
Gracias Paula, tú sí que tienes chispa!
No, no desayunaron, él le robó el cartier de oro y se largó. Ya ves, resultó ser un vulgar ladrón...
Un abrazo!
Publicar un comentario