Per Raquel Casas
- És aquesta l’última cançó que vols escoltar?
- Cada cop que em preguntes això perdo el ritme.
- L’escoltarem una vegada més. Després marxarem agafats de la mà. I podràs encendre’t un cigarret i mirar-me de reüll. Faré veure que no m’importa.
- No importa. El futur és llarg i també la música desapareixerà.
- Estàs segura que és l’última cançó que vols escoltar?
- Sí, perquè és com la pluja, com un crit suau, com una cuirassa.
- No és gens fácil fugir d’una batalla.
- Som com els arbres, imperfectes.
He tornat a posar-la. Calla. Vull mirar el límit del teu perfil mentre s’acaba.
I la lletra de la cançó s’ofega lentament en el darrer fotograma de la pel·lícula.
**
2 comentarios:
m'has deixat bocabadat i l'efecte del meu cigarret amanit, de costums mediterrànees , s'ha emancipat jejeje
Ole Ole preciòs nena continua aixi, una abraçada a tothom fins molt aviat a l'estiu igual em quedo uns dies a vilanova , ja paralarem ...fins aviat !
Burlanga
Saps que no es lúltima que vull sentir.Como en Casablanca...tócala otra vez Raquel,no es nada fácil salir de una batalla.
Un beso.paula
PD)Me he fumado un cigarro,mi salud a la tuya je,je.
Publicar un comentario