Per Raquel Casas
No podia faltar una mica de poesia per al dia de Sant Jordi.
Dedicat a les meves petites lectores i escriptores Laerke i Míriam
-Daisy Blonde-
La mire per la finestra.
Torna de la festa
amb un missatge d’amor
escrit en un post-it.
A les palpentes s’ha tret
els texans cenyits
que s’han quedat tebis
amb el record de l’espetec
d’una mà al cul.
Són un dels seus estris
per a la tendresa,
com el tou del dit petit
i el peçonet de l’orella.
Ara està sola a casa,
té bruta la camisa,
negre el maquillatge
i les cames cansades de ballar.
Però sé que em trucarà
una hora abans que surti el sol.
M’explicarà els rebolcons,
les nombroses calades llargues,
la lenta cerimònia del vodka.
I com sempre abans de penjar
repetirà, molt fluixet,
que Walter no ha mort.
**
De La dona bilingüe, Viena Edicions
*
5 comentarios:
Sóc la Miriam.
Raquel, m'ha fet molta il·lusió, moltes gràcies:)
un petó, ens veiem dilluns:)
Raquel! :) Avui St. Jordi eh! Doncs t'agraeixo que em dediquis una poesia un día tant especial com avui! Cotilleo, cotilleo :O!
Vinga, fins dilluns, abraçades!
Laerke.
Gracias por el pos-it...Sant Jordi cabalga en pony y pasea con Daisy.
Felicitats dona bilingüe.
Gràcies a totes, dones bilingües; vam tenir un dia boníssim!!
A veure si dura el bon temps!
Petons bilingües
Me voy a meter entre todas las mujeres para ver si me feminizo un poco. Los revolcones explicados y Walter que no ha muerto. Ahí es nada. Literatura y vida en un mismo momento.
Publicar un comentario