viernes, 24 de julio de 2009

MI LIMÓN, MI LIMONERO




Per Mercè Mestre






Aquesta cançó va ser un dels grans èxits de l’estiu de 1968.
La cantava Henry Stephen



Mi limón, mi limonero,
entero me gusta más.
Un inglés dijo yeah, yeah
y un francés dijo oh la la.

(bis)


Me siento malo morena,
cabeza hinchada morena,
que no me paro morena,
mmm, voy voy, voy.

(bis)


Mi limón, mi limonero,
entero me gusta más.
Un inglés dijo yeah, yeah
y un francés dijo oh la la

(bis)


Me siento malo morena,
cabeza hinchada morena,
que no me paro morena,
mmm, voy voy, voy.

(bis)


¡Aaayayay, limones para beber!
¡Aaayayay, limones para beber!
¡Aaayayay, limones para chupar!
¡Aaayayay, limones para chupar!


Mi limón, mi limonero,
señor, entero me gusta más.
Un inglés dijo yeah, yeah, yeah
y un francés dijo oh la la (¡venga!)

(bis)


Me siento malo morena,
cabeza hinchada morena,
que no me paro morena,
mmm, voy voy, voy.(bis)






De petita odiava aquesta cançó.
Qui me la pot extirpar del cervell?

De patita nadaba sobre esta canción.
¿Quién me la puede arrancar del ala?

En els meus temps d’aneguet lleig, jo volia ser aquesta cançó.
Ara que he crescut i ja m’he convertit en l’estrofa més bonica de Mi limón, ningú la canta.

Me anegué en el río mirando el reflejo de un limón en el agua.
Ahora que la corriente ya nos ha arrastrado a mi limón y a mí,
la canción me encanta.


(Què vols? Amb aquestes temperatures...)



6 comentarios:

Ester Astudillo dijo...

C'm on everybody! Olé con el cubanito!

Fins i tot jo me'n recordo perfectament de la tonada i de la lletra, d'un difícil...; i dic jo que del '68 no deu ser, perquè llavors jo tenia... un any! Esclar, que com que tinc taaaanta memòria, qui lo sa, jaja!

Realment, la lletra ja s'ho val. Acabada de parir del maig del '68, tu, qui ho havia de dir! Jo només recordava l'estribillu.

Mercè, tu també vas ser aneguet lleig? En aquella època? Si ho arribo a saber, et demano que t'esperis uns anys i muntem una granja, nena! I així de pas, expremem al màxim la llimona de la nostra pena i a sobre fem negoci.

En fi, tu, ara que som cignes -ahhhhh!!!-, una mica crescudets però cignes al cap i a la fi, només puc dir-te que la llimona, tot i que m'agrada la picantor, m'és molt àcida i em regira l'estómac, així és que procuro estar-me'n.

I res, tu, c'm on everybody i a cantar, amb pentinat afro o sense, a qui li interessa? A celebrar el 41 aniversario de tamaña obra artística, yámbica y estética. Compte amb la caloooor, que no se't fonguin més neurones del compte, valgui la redundància!!!

Muacs, muacs. T'escric dilluns;)

Mercè Mestre dijo...

Sí, sí, un gran èxit El limón melonero de les pilotetes. Tu la recordes perquè va durar la intemerata en les llistes d'èxits i ens matxacaven el cervell amb aquesta parida. Devia ser una maniobra comercial d'alguna multinacional exportadora de cítrics. L'odiava profundament aleshores, però mira, ara em fa gràcia...

I el figures del lletrista, que devia ser l'autèntic gurú inspirador del maig del 68, el tio, trilingüe i tot! Encara deu estar descansant a les Bahames, envoltat de diccionaris...

Wenu, no em facis cas. Tinc els rotors en punt puré i la neurona, quina neurona, nena? Aneguet lleig de Raticulín? No sé. I supose. Cigne? No, no, quina mandra, tu! Que se'ls cruspeixi tots el Ruben Dario, amb naftalina.

Jo ara m'identifico més amb la branca pollastre a l'ast.

Mola, dilluns muntem la granja!

Patons cua cua ;)

Ester Astudillo dijo...

Sí, quina mandra ser cigne, jaja! Ok. Dilluns granja. Però tu i jo hem de ser els pollastres, eh?, no els grangers! Com que no ens quedarà ja cap neurona, ni tan sols patirem quan ens trenquin el coll, crac crac, plof.

Wenu, si vols ser pollastre ecològic, potser caldrà buscar una altra manera més sostenible i maca de fer el trànsit, perquè ningú no pugui acusar qui faci el fet d'haver-nos maltractat en vida -dels pollastres, o sigui la nostra. Se t'acut alguna? La descàrrega elèctrica no s'hi val, que és el sistema que utilitzen als escorxadors, malos malos escorxadors, la muerte en cadena, un pollastre cada 3 segons.

Apa, vés-hi pensant. Tenim de temps fins al dilluns, és a dir, poc. Potser podríem patentar el mètode, i després de fer-nos d'or fugir com el lletrista políglota del limonero, o com el Dioni, a les Bahames/Brasil i dur-hi una vida de fàbula. Ahhhhh!, m'oblidava que en aquesta història som els pollastres!!! Sempre hi ha un petit però!

Cuacs, Cuacs. Pensa-hi.

PS. En J. que es va equivocar de lletra va estar per casa meva fa uns dies. Quan em van dir que venia, vaig girar la pantalla i la cadira perquè l'atzar no tingués a bé posr-nos cara a cara. Ahhh, sempre peco d'ingènua! De vegades les precaucions que prenem son absolutament desmesurades: ni tan sols estava -jo, vull dir- dins els llindars de la seva consiència, jaja! Mooolt millor, i que el bombin!

Mercè Mestre dijo...

Hello, ja he tornat a la granja.

Escolta, ahir vaig veure una peli que van fer a la TV2: Caché, on es veia l'escena de la decapitació d'un gall. Puags, quin mal rotllo! Ja no vull ser pollastre. Millor grapadora, que té el coll més curt i més mala llet defensiva, txac, txac!

Jo aquests dies he fet com el lletrista políglota: he penjat la parida del Limón i he fugit Triangle enllà, on diuen que la gent és... massa gent!... a veure com cremaven tropoquilos de pólvora indefensa, oooooohhhh!

Piuuuuuuuuuu!

PS: Estic pensant que s'hauria de crear un àmbit nou per als qui s'equivoquen de lletra: Àmbit d'ànsia, malahe i inoportunitat administrativa, que hauria de ser itinerant, ascendent, sense retorn, estratosfera enllà, i que seria la nata per a aquests elements protoimpertinents de mena que no paren de tocar les boles a dextra i sinistra. I que escalin, que escalin... fins al darrer i recentíssim cràter de Júpiter!

Planetons ;)

Ester Astudillo dijo...

Ahhh! Com que entra dins de les competències de la FP (àlies Fúrcia Prostibulera), que és una branca del 'meu' departament, això de la creació del nou àmbit funcional amb aquesta estrafolària, rimbombant però perfectament escaient denominació, si vols puc encarregar-me jo dels tràmits administratius per fer arribar la proposta a alguna de les secre o vicesecre o subdirectores o directores o el càrrec que tinguin aquestes paves que no fan més que xupar càmera i text a tot arreu, per mirar que la proposta sigui una reeixida realitat administrativa, jajaja! A l'endemà, però, em decapitaran segur, com el gall de la teva pel·li, snif snif, i què farà el meu servei sense mi, pobrets??? Però la temptació de veure enlairar-se sense retorn en JG i acòlits és realment moooolt poderosa. Mmmmmmm, no sé no sé. De tota manera, faig una esmena a la teva proposta: l'àmbit no ha de ser itinerant, ha de ser transversal/horitzontal (ah, aquesta terminologia tan de moda, tan correcta!), compartit per tots els departaments de la Gene, que englobi tots els elements distorsionadors (tots???) i se'ls xuti allà on tu dius, i els acabi pulveritzant per descompressió!!!

Parlem-ne!

kikiriki;), abans de perdre el cap, el bec i tots els annexos sobreentesos.

Anónimo dijo...

Ah, quanta melangia... La meva infantesa són records d'un pati de Sevilla i una horta clara on madura el llimoner. Bé, no és ben bé això però a l'institut sí que em cantaven allò de "Mi quiñón, mi Quiñonero/ entero me gusta plus". O sigui que la llimona té exactament el mateix gust de la magdalena aquella famosa; i no segueixo per aquest p
e
n
d
e
n
t.
Espero noves llimones teves.
Manel Q.