Per Mercè Mestre
Les pedres circulars amaguen
secrets ben guardats:
colors, nits, murmuris.
La Inquieta no dorm.
Belluga les ales, arrossega la capa.
Projecta la seva ombra càlida en el cel.
A les cinc es desperta. A la sorra.
Apaivaga la set amb licor sagrat.
Espera en el centre el moment precís, l’únic.
Dreta, arpada, tensa, sola.
Amb un crit convoca l’infern.
Amaga l’espasa.
Toreja amb herbes de llum.
El sol perfila el monstre,
pura dansa enemiga.
La sang desemboca en línia recta.
Les flors dels vestits
crispen la tarda bellíssima.
Amb un breu gest, circular i elegant,
la lluna remata la mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario