Beijing

By/Per Ester Astudillo

Beijing is as good
A name as any.
I don’t tire to remind myself
And yes, I sometimes consent.

Once I knew it as Pekín.
It still comes back like that
When I see the cover of my
Ever first paperback,
De Pe a Pa, by Futoransky,
Published 1986, Barcelona.

Such a full family name, the author’s!,
Echoing to the brim of untamed possibilities,
Would-be love-affairs,
Wishlist cities hiding unawares
In the tangled order of geography.

Later I was told to regard its innuendos, though,
Merely as the ghostly trail of a verb tense.
Can’t remember who or what
Made me change my mind,
Not even when.
Just that I was obdurate
And kept infatuated for long
With the suggestive ring of the exotic
Eastern-Europe sounding
Hispanic name.

I save the capital niche in the bookcase
Of my reading room
And dress it daily like a shrine;
That’s the home for my first
Literary true lover.

Beijing és un nom
tan digne com qualsevol altre.

M’ho dic sens parar,
i a dies m’ho crec i tot.

Una vegada el vaig conèixer
per Pekín.

Encara em torna així
quan veig la coberta
de la meva primera novel·la,
De Pe a Pa, de Futoransky,
any de publicació 1986, Barcelona.

Quin atreviment, l'autora,
espècimen de nissaga tal!:
tot ecos d’indòmites realitats,

d’etèries històries d’amor,
de ciutats per a una llista de noces,
perdudes d’amagatotis
en l'ordre embullat d’un mapa!

Després m’advertiren que millor
si em mirava aquelles intuïcions
només com a cues espectrals
d’un temps verbal i prou.

No recordo qui o què
em va fer desistir,
ni quan.

Sols que m’hi vaig oposar,
encapritxada del dring suggeridor

d’aquell llinatge,
mescla de timbres hispànics
i euroorientals.

Reservo el nínxol principal
en la llibreria de l’estudi

i el llustro a diari com un panteó.

És on reposa el meu literari
i veraç primer amant.