viernes, 27 de noviembre de 2009

SECRET







Per Mercè Mestre



No he nascut per atzar sinó per ser
una estranya aleació mineral,
dona o peix o misteriós animal
de pell sensible i ànima d'acer.


Algun científic boig està estudiant
el codi de barres del meu cervell,
però us juro que morirà de vell
sense esbrinar el meu nom inquietant.


Funàmbula de dia, equilibrista;
a la tarda, enganxada a la paret
de l'aquari: sirena futurista.


Entens per què no et desvetllo el secret
de la meva geografia trista
mentre escric els versos d'aquest sonet?




9 comentarios:

Carso dijo...

Este soneto parece haber salido de la boca de uno de los personajes-sirena de Antonia Font, o de la Pell Freda de Sánchez Piñol que tanto gusta a José. en todo caso, inconfundible tu toque marino, donde cabe el abismo y la atracción por el mismo.
por cierto, has visto la película 'De profundis' de Miguelanxo Prado?

Beatriz dijo...

Bueno, Mercè, crec que com diu Carso, the winner aquesta setmana és el sonet: 3/5, està mooooolt béeéééée! I un sonet per NO parlar d'amor, uau! Com es nota el teu signe zodiacal, que zodiacals, tardorencs, abismals, animals, ens estem tornant darrerament!!!

Felicitats per la proesa, krd. Nya, nya, nya!!! -que diria sor Renun.

Muacs muacs.

PS. Dimarts vinent, 1 de desembre -ahhhhh!-, em torno a posar dempeus. Kdm?

Beatriz dijo...

Óscar, ni idea de la peli, por el nombre gallega, pero curiosidad: 'De profundis' por Wilde, o no tiene nada que ver?

PS. Tú vete elaborando sobre el mapa de tokyo. Por cierto, ahahaha!, ala ala, ayer vi a fauno aquí en Vilanova sur mer, alias Sergi López. Él, claro está, no me vio a mí, uh uh uh.

Carso dijo...

yo también creí que sería una referencia a mi tocayo Wilde, pero no, nada que ver. y sí, se trata de un film gallego que pasó desapercibido en las pantallas, un poema de imágenes y música, una joya marina salido de la pluma de Prado y el oído de Nani García.
la página web está la mar de bien: http://www.deprofundislapelicula.com/

Beatriz dijo...

Aaaaaah, los tocayos!!!

Vale, me lo miro. Pobre Wilde, pobre Wilde. Pobre (literalmente), solo, encarcelado, enamorado, desamado y, para más inri, joven. Si no me equivoco, De profundis lo escribió en la cárcel. En la bretaña, decir 'I'm one of Wilde's type' equivale a decir 'yo entiendo', o 'he salido del armario'. Auque sólo sea por eso, tienen la literatura un poquito más en la punta de la lengua que nosotros.

Besazo;-)

José García Obrero dijo...

Sí señor/a todo. Me encanta la Pell Freda tanto como leer a Down Brown (todavía no entiendo a qué vino tanta crítica benigna, boh!). Y sí, señor, está vez de verdad, a este soneto moderno hecho de algas marinas, equilibrio acuático e hibridación.

Un petó, Mercé.

Anónimo dijo...

Amor de vós jo sent més que no sé
que les escates tost no romandran
i el misteri de l'ull interrogant
serà el destí que voluntat volgué

Rebota i explota. Un petó.
Manel Q.

Mercè Mestre dijo...

Òscar, una autèntica preciositat, "De profundis". No coneixia aquesta pel·lícula (imperdonable) Gràcies per aquest regal!

Va directament a "preferits":

http://www.youtube.com/watch?v=Ju0S0YrLvjI

Ester, Ester, col·legui, m'alegro que tornis dimarts, a veure si trenquem aquesta dinàmica abissal que portem i sortim una mica a la llum, tardorenca, hivernal o la que sigui (menys la nadalenca, que és més hortera, la que vulguis...)

Ah, i qui et diu que no és un sonet d'amor? Potser aquest és el secretíssim secret, nya, nya, nya!

Una abraçada marina Barcelona-vilanova i fins aviaaaaaat!

I què et diré, José? El meu poeta andalusí preferit, company de sonets? Un petó i salut!

I gràcies pels vostres poemes d'altíssima alçada, que aquesta setmana no he comentat perquè he anat de cua i de perfil (com el Camborio), perdent les escates pel camí...uf!

Manel, desvela/desvetlla el secret, que vas per bona autopista!
Petó.

Beatriz dijo...

Aaaah, ok! Glups! Aquests secrets taaaaaan ben guardats...

Buenu, xati, prlm? -ostia, semblo l'anunci de "la Caixa", i noooooooo noooooo nooooo.

;-)