Per Raquel Casas
UNA SENYORA VELLA I GRASSA
El meu destí
és una senyora vella i grassa.
Jo volia que fos
com un cavallet de mar
o un pintallavis vermell de Bourjois.
Per això, ara que no tinc por,
enfilo a poc a poc i descalça
l'autopista de l'est.
No puc topar-me amb ella.
Encara no estic a punt.
De La dona bilingüe, Ed. Viena
**
2 comentarios:
Dijous, bloc. Jajajaa, un clàssic, igual que el poema, encara tinc el llibre eh ;) Això diga-li al Jordi Gasol, o al Toni que t'espera... però jo canviaria el teu destí per una senyora vella i pinxadiscos.
Laerke-
I, si te la trobes, de sobte, a dins del mirall, cop de peu al vidre i a continuar caminant... o nedant com els cavallets de mar pintats de vermell
Publicar un comentario