jueves, 3 de diciembre de 2009

Una senyora vella i grassa


Per Raquel Casas



UNA SENYORA VELLA I GRASSA


El meu destí

és una senyora vella i grassa.

Jo volia que fos

com un cavallet de mar

o un pintallavis vermell de Bourjois.

Per això, ara que no tinc por,

enfilo a poc a poc i descalça

l'autopista de l'est.

No puc topar-me amb ella.

Encara no estic a punt.



De La dona bilingüe, Ed. Viena


**

2 comentarios:

Laerke Saura dijo...

Dijous, bloc. Jajajaa, un clàssic, igual que el poema, encara tinc el llibre eh ;) Això diga-li al Jordi Gasol, o al Toni que t'espera... però jo canviaria el teu destí per una senyora vella i pinxadiscos.

Laerke-

Mercè Mestre dijo...

I, si te la trobes, de sobte, a dins del mirall, cop de peu al vidre i a continuar caminant... o nedant com els cavallets de mar pintats de vermell