lunes, 25 de enero de 2010

Sunday Service / Missa de diumenge

By / per Ester Astudillo
For the Fisrt Week of Videopoems

I dress up like a regular church-goer:
one garment for solemnity, one for self-possession,
one for attentive focus.
They're so engrossed, the regulars,
in their thoughts and their drabness,
so fraught with unabridged bereavements,
there's hardly a chance for them to take in
the sainted words of the shaman suavely adrift
as he spurts nonsense incantations
that will make broody women big.
I don't want to be big.

Time to focus now.
Zoom in, zoom in, zoom in
close-up
shoot
see.
Like a church-goer.

The miracle of transubstantiation.
The eerie cannibalism (only with a different name).
The flickering shades to the front right corner.
The lack of openings.
Peace and beatitude seemingly
all round the cave.

I want in.
I’m dressed decorously enough,
am a moody person, quite a loner,
secretive to a degree to make a perfect stand-in.
I could learn to pray.
Make-believe I speak the lingo of the believers.
Play psalms on the piano
to a chorus of stray adolescents.
These are my bonuses,
I'm a fast learner,
I'm a good music-maker,
ready to eat at anything that comes my way.
Do you want me in?

The picture shows blurry,
many features have been left out,
(or else there was a tremor in my hand,
focus not well zoomed-in,
light defective somehow).
Silence sits on it all right,
it slits neatly through the chirping,
rises behind the figures, above the images
of the pleading saints,
the portraits of the dying.

I undress with etiquette,
I’d make a good believer
if only they’d take my word.
My clothes sprayed on the bedspread,
their legs wide apart, side by side,
they glow with the light taken
from those with iron beliefs for tokens.
They X-ray me, they see right through me
and capture that which I cannot possibly see.


__________________________

Avui em mudo com una missaire:
una peça de roba per a la solemnitat, una per a l’autocontenció,
una per a l’atenció ben focalitzada.

Estan tan absorts, els missaires,
tan centrats en els seus pensaments, el tedi,
tan plens de dols d’edició no abreujada,
poc que poden parar l’oïda

a les santes paraules del xaman surant afables
mentre sanglota encanteris poca-solta

que faran que les lloques es prenyin.
No vull un panxot, jo.

Temps de centrar-se, ara.
Zoom, zoom, zoom
primer pla
dispara
mira.

Com un missaire.

El miracle de la transubstanciació.
El fantasmagòric canibalisme (només que té un altre nom).
El parpelleig d’ombres a la cantonada del fons a la dreta.
L’absència de finestres.
Pau i beatitud, pel que sembla,
tot al voltant de la cova.


Vull ser un d’ells.
Vesteixo amb decòrum,
sóc tenebrosa, una solitària,
prou reservada per a aquesta suplantació.

Podria aprendre a pregar.
Fer veure que parlo la llengua dels creients.
Tocar salms al piano
entre veus d’adolescents sense rumb.

Aquestes són les meves bondats:
aprenc ràpid, jo,

sóc bona amb la música,
a punt per arramblar amb qualsevol cosa que se’m posi al davant.

Que m'hi voldríeu?

La foto surt borrosa,
molts trets n’han quedat fora,
(o és que hi tenia un cert tremolor a la mà,
el focus descentrat,
la llum defectuosa per alguna raó).

Se’n respira el silenci,
que sega amb precisió el xerroteig,
que s’alça darrere les figures humanes,

sobre les imatges dels sants implorants,
els retrats dels moribunds.


Em despullo amb etiqueta;
faria el pes com a creient
només que em prenguessin de veres.

La meva roba ruixa el cobrellit, cames ben obertes,
camal per camal, i m’enlluerna amb la resplendor presa
als que brillen amb opinions de ferro.
Em radiografia, m’exposa.
Hi veu al meu través
i revela el que jo no puc veure.


16 comentarios:

José García Obrero dijo...

Madre mía que tímida eres. Es broma, ¡te comes la cámara! Eres un animal videográfico. Qué envidia de nivel de inglés me das, y como me gustaría que me prestases tus conocimientos el tiempo suficiente como para hacer un examen.
Magnífica inauguración de la semana temática. Has puesto el nivel alto.

Petons.

Beatriz dijo...

Jajajaja!!!
Ajajajaj!!!

Beware
I eat men like air.

Grrrrrrrr!

Muax;-)

Anónimo dijo...

Otra vez atacando a la Santa Madre Iglesia. Es que usted no para. Métase con Zapatero alguna vez, que ya está bien, mire alguna vez Intereconomia y descubra la realidad que El País disfraza, lea El Mundo o La Gaceta. Pero no, siempre atacando a la Iglesia, como su fuera la responsable de todo. Pero no se preocupe, en las próxima erecciones ganaran los buenos y volverá Torquemada, y uisted y sus acólitos ateos pagarán la cuenta.

Bueno, el peomilla está bien, si eludimos el tono anticlerical.

Sor Renun

Unknown dijo...

Així m'agrada. Donant exemple. D'aquí a l'estrellat !!!!! Quina soltura davant l'objectiu. Genial interpretació i lectura del poema. Felicitacions, estimada Ester.

Beatriz dijo...

En las próximas eRecciones??? Esas efemérides que suceden cada 4 años? Bueno, pues cuando toque habrá que levantar el dedo sin contemplaciones ni vergüenzas: estoy que me salgo, casi que literalmente, porque hoy me tocaaaaa! Uy uy uy!

Pero Renun, Vd. no sabe que Torquemada está como poco momificado, y su alma sin duda pudriéndose en el infierno?

No puedo ver Intereconomía. Me olvidé del TDT y ahora estoy sin el artilugio. O, qué felicidad, qué paz! No me preocupa, Vd. me pone al día. Aunque viendo sus citas y sus referencias, constato que las cosas han cambiado poquito desde hace... 5 siglos? 10? 20? Uf, no sé, tan atrás no llego. Al fin y al cabo, Blackberry arriba, Blackberry abajo, Ono o Movistar, Ericsson o Motorola, Evax o Ausonia... Ah, la liberté! Si Robespierre levantara la cabeza -hu hu hu, qué macabra!!!

Sergi(o), amb el poc que tu et prodigues pels comentaris et deu haver impactat el vídeo, jaja! Em va sobtar el teu poema d'ahir perquè l'escenari s'assemblava bastant al meu. Jaja, això és tenir telepatia, o en termes políticament correctes, sinergia.

Bueno, petons a tots dos;-) See you very soon

Mercè Mestre dijo...

Ai, manita! El proper dia res de cafè i tapes: tequila i peiot, com a bona xamana tarahumara que ets. I fera ferotge videogràfica, com diu José.

Sí senyora, amb un parell de litografies!

Fonopoema boig, solemne, brillant, irreverent.

Zoom, zoom, zoom
primer pla
m'agrada

Grrrrrrr ;)

Montllanes dijo...

Ostres Ester que mística, felicitats pel poema i evidentment per la posada en escena. Com diu José has posat el nivell molt alt.
Una abraçada,

See you,
(a veure si s'enganxa una miqueta l'anglès)

Antonia

paula dijo...

ja,ja he tardado en comentarte sister porque ando a la fuga,buscando un escondite pa el viernes....en Cáceres,como bien sabes,me acogen con entusiasmo je,je.
Fuera bromas y recogiendo sanas envidias...como lo haces para abobarme?....sin enterarme de nada me ha encantado como lo dices y tu magistral interpretación de estar por casa.
Gracias por la radiografia catalano parlante y por lo mucho que voy aprendiendo....les teves ganes i el teu espirit em fan ganes de intentar-ho....publicaré aunque sigue una foto ilustraeta amb potoshof je,je.
Kiss my darling!!!!!

Carso dijo...

me quito el sombrero, el peluquín y lo que haga falta, Mrs Astudillo. qué acento, qué porte, qué dominio! el día que te fiche la Coixet serás candidata para los Oscars (al menos para los míos, que para eso son mis tocayos). en cuanto al poema... comienzo a pensar que tú, o no estás bautizada o te has hecho apóstata o fuiste a un cole de monjas (donde probablemente conociste a Sor Renun y de ahí la amistad), o las 3 cosas juntas si es que eso puede ser.
Ave María Purísima, con pecado concebida.

ps: ¡a practicar!

Beatriz dijo...

Jaja, Mercè. Farem convocatòria de bruixes i a beure i a fumar fins a perdre el(s) sentit(s). Beso a Vd. los pies, i els eixugo amb els meus cabells de femme pecatrix.

Gràcies Antònia. Tot es pega, diuen. T'animaràs?

Paula, busca, busca tu escondite que quiero verte, xati, antes del día D. No valen fotos con potoshof! Tampoco hace falta ir a Cáceres, mujer.

Kisses & hugs, trio of ladies.

María Magdalena

Beatriz dijo...

Jaja, Carso, sólo aciertas en una de las 4 hipótesis. Adivinas cuál?

Ya he visto el tuyo, ahora te comento.

Pecatrix;-)

Carso dijo...

apuesto que apóstata.

Beatriz dijo...

Bingoooooo!

Carso dijo...

pues ya compartimos algo, algo más, quiero decir.
;-)scar

R.P.M. dijo...

Ya habías llegado a un listón muy alto y lo bueno es que lo mantienes. Joer, qué dominio de la palabra. El poema no tiene desperdicio -aunque yo creo que no llegas a apóstata-. Hay genio y maestría que resuena en cualquier lengua que lo recites. Me ha encantado.

Beatriz dijo...

Así que no llego a apóstata, Rufino? Y cómo es eso? Bueno, ya me lo explicarás delante de un platillo de macarrones.

Te vas a animar tú para el domingo, u kè?

Beso;-)