sábado, 24 de abril de 2010

A...

Por Antonia Martos



“A l’ànima li arriba el despertar,
car ara em tornes a aparèixer tu,
com una fugissera visió,
com l’esperit de la bellesa pura.

I el cor en el seu èxtasi batega
i per a ell ressusciten de nou
la deïtat i la inspiració,
i la vida, les llàgrimes, l’amor.”

Aleksandr S. Puixkin
A… (Kern)




Sin nada
quisiera
de nuevo
(re)inventarme;

dejar en aquel armario,
sin hacer ruido,
la sombra del duelo
el dolor;

jugar a perderme
en el laberinto,
sin niebla,
de mi alma;

abrir las manos,
respirar el olor a tinta
de esta mañana.
Mi mañana.
.

5 comentarios:

paula dijo...

el olor a tinta siempre despierta amaneceres de letras....ninguna palabra es la misma,siempre las reinventa el contexto del sentimientos....ninguna mañana es la misma y todas son tuyas.
Gracias por compartirla.
Un abrazo

Beatriz dijo...

Uau, el olor a tinta de la mañana!!! Que maco, Antònia. A mi, per això, són més les nits les que em fan venir olor de tinta. I si no té boira el teu laberint ja tens mooooolt de guanyat.

Petons;-)

R.P.M. dijo...

Mi mañana que no es tu mañana ni la de otro, sí, re-inventarse cada día, re-nacer, es un ejercicio muy saludable. Tiene un sentido especial este poema. Precioso.

Carso dijo...

tinta fresca la que corre por tus manos. dichosa mañana.

Montllanes dijo...

Hola companys,
como dice Puixkin, la tinta hace resucitar de nuevo la vida, las lágrimas, el amor y la inspiración.
Y, a veces, cuando aparece la tinta marcha la niebla del alma.

Feliz lunes,
Antonia