viernes, 23 de julio de 2010

Paros




Per Mercè Mestre



(Una paret negra. Negra com un eclipsi total d'ulls. Recolzada a la paret, una cadira de fusta pintada de blanc. Sobre la cadira, una síndria oberta. A la teulada, el mar miolant tota la nit com un gat en zel. Al fons se senten dues veus com onades.)


VEU 1

Mentre intentava obrir la capsa dels anells i les roques, m'he punxat a la platja amb les tres agulles: la de dormir, la de matar, la de morir.


VEU 2

No t'adormis, fill. Només et queda un minut per resoldre l'enigma.


VEU 1

D'acord, d'acord! (D'una puntada de peu, destrossa l'escenografia del somni del pare. El mar, embogit, inunda l'escenari.)



5 comentarios:

Carso dijo...

lo que daría yo por encontrarme en Paros, tendido al sol, refrescado por el agua.
aunque sea por un minuto, aunque me pinche con las 3 agujas y no descifre el enigma...

Ester Astudillo dijo...

Ah, Mercè, veig que has aconseguit entrar-hi (i això ja és un bon tanto per desxifrar l'enigma)! Y tú, cheri, veo que también. Firefox? O Firefox?

Bueno, el pare, a pesar de ser un cabró com tots els pares (és el que els toca, ves!), cal admetre que li dóna una bona pista al fill: li diu 'no t'adormis, fill, no t'adormis', de manera que l'enigma queda entre 2 opcions: morir o matar. Jo diria que amb el declivi de l'escenografia està molt clara l'opció del fill. També és el que els toca, als fills, ves!

Muax;)

ps. Que solets que estem, a pesar de no estar a Paros. O potser per això? Mmmmmm, un altre enigma.

Mercè Mestre dijo...

Doncs sí, Ósc-at, en aquests casos la mirada més sàvia, ni que sigui per un minut, és la del gat.

Ester, ni amb el millor manual d'enigmística es podria resoldre aquest misteri: el de la santíssima binitat (kill dad, cabró o no, és ja un clàssic). I, un cop destruïdes les pistes, troba l'assassí... O la pista era falsa i l'assassí és el mort que dormia? Ai, Paros! Ai, pare!

Petons veustiuencs!!!!!

Ester Astudillo dijo...

Bueno, Mercè, ara que no ens sent/llegeix ningú, t'he de dir, així a cau d'orella, com els cavalls, que la condició de filla conjuminada (olé!!!) amb la de mare dóna bons punts d'avantatge sobre el tema cabronil.

Quant a la santíssima trinitat i el possible desig del pare -invitació és massa fort?- que el fill el mati i es compleixi el destí estipulat -bé, en la santíssima trinitat fou a l'inrevés però aquestes minúcies podem obviar-les, oi?-, no sé si Freud podria aixecar-se del calaix i aportar-nos un xic de llum en aquest laberint sense fons. Tot pare és un assassí de l'infant que du dins el seu fill (olé!!!). Tot fill és un assassí del déu que du dins el seu pare (olée 2!!!). I ja callo, que és divendres 23 de juliol després de sopar i no estic en condicions òptimes per estirar-me al divan i divagar.

Bon apétite -o lo que se tercie, quiá!;) Ens veiem la setmana que ve -si no ens han assassinat o empresonat abans!!!

Anónimo dijo...

Sota la sorra de la platja, el mercuri del mirall.
(Gràcies per la dansa dels teus mots).
Manel Q.