sábado, 11 de septiembre de 2010

FOTO DE BODA

Por Antonia Martos









Suave,
como el zigzag
de una serpiente,
cae el guante
de una novia
y las campanas detienen el silencio
un sábado a las cinco de la tarde,
mientras un grano de arroz
entra en uno de mis ojos.
.

3 comentarios:

Beatriz dijo...

Jaja, ara m'adono que la meva miopia pot estar relacionada amb tots els casaments que he testimoniat -no gaires, d'altra banda, no m'agraden les cerimònies-; o tots els que he testimoniat involuntàriament mentre passejava davant d'una església romànica, d'un frontal xurrigueresc, d'un campanar amb cigonya. Por ser que la presbícia sigui un símptoma d'haver acumulat un llindar determinat de grans d'arrós?, mmmmmm. Bona hipòtesi. Caldria estudiar-la. I també la conveniència del rite, i l'afectació de la vista a mitjà termini, mmmmmm.

Els qui encara estiguin a temps, que s'ho pensis 7 cops si fa falta.

Salut;)

Heil etc.

paula dijo...

pues si te llega a caer el ramo....
Me gusta tu estilo, eres especial.
Abrazo

Montllanes dijo...

Ester, potser el gra del primer dia és, com tu dius l'afectació de la vista a mitjà termini. No ho sé... però estaria bé que alguna vegada provessim de treure'ns el gra d'arròs del primer dia. És un exercici molt saludable. Tot i que no se que pensaria Sor Renun.

Gracias Paula por tu comentario. Si llega a caer el ramo quizás el grano de arroz no hubiese entrado en el ojo.

Un abrazo a las dos,