viernes, 3 de septiembre de 2010

Trans




Per Mercè Mestre



Serenament
accepto que sóc un musclo.

Que no serveixo per als negocis
ni per a la traducció simultània (llevat del morse).
Que no puc participar en cap cursa d'obstacles
sense ensopegar amb mi mateix i amb la resta de musclos.

Que la meva timidesa
em provoca contraccions gàstriques.

Que tinc fòbia al vapor.

I, en conseqüència, renuncio:

A la fama.
Al poder.
A la glòria.

Només sóc dues closques
amb un cosset groc a dins.

I no penso fer:

Musculació.
Teràpia de grup.
Sorolls estranys.
Zàping.
Esferificacions.

I més aviat somio poc.
Aquests últims mesos, gens.

Ara, el que no descarto
un dia d'aquests
bastant fred
de gener o febrer,
o de març,
possiblement un dimecres poca-solta,
o un dijous si m'apures,
és mirar-vos closca a cara
des de l'escenari,
atentament,
vestit de Marujita
i enfilat sobre el piano-tanc
d'en Carles Santos,
el de Vinaròs.




6 comentarios:

Anónimo dijo...

De musclo a musclo:
T'aplaudeixo tancant i obrint la closca!
Manel Q.

Ester Astudillo dijo...

I quin descans, ser musclo, no tenir mobilitat per decidir on cal anar avui o demà o ahir... ni mans que hagin de rumiar-se què han de fer ara mateix, o què van deixar de fer abans-d'ahir!!! Jo he mirat de segar-me cames i braços però em tornen a créixer, com les cues dels llangardaixos. O com les potes de les estrelles. Però no són tan macos com els aquests. Em neixen sempre esguerrats. I a més tinc pànic escènic, o sigui que mai pujaria a un escenari, per molts parracs que m'hi tirés a sobre.

Però també t'aplaudeixo; des d'un xic més al nord que Vinarós.

Bentrobada;)

paula dijo...

Oh! no sabie que els muscles tenien perles y menys bona pluma.
Estimada t'accepte, ho dic a veus,com animal de companya...saps amar i lo de Vinarós està fet...ballarem amb rodolfo langostino je,je.
Extiendo invitación, besazos y gustazo de veros.Bentrobadas nunca perdidas bruixetes je,je

CdP dijo...

Felicitats Mercè. És força bo. Quina elegància i subtilesa!

Abraçades,
Montse.

Mercè Mestre dijo...

Eeeiiiii Manué, muuujjjclo torreeeero! Hip!

Sí senyora, Ester, fenòmena! Políglota polimorfa i polipoda. Ha, ha, ha, pànic escènic? Tu, que ets la reina del vídeo i de la performance en general, ja et veig vestida de musclo de roca en el proper dinar, recitant l'Atlàntida en bielotibetà. O m'equivoco gaire?

Ehem, no em facis cas; encara no he sopat i em pot la gana (pare, allunya de mi aquest pop!)

Paauulaaaaaa! De quina bombolla llunera em surts tu després de tants i tants sols i solacus d'estiu? Aigüeta fresca i flor de tarongina. Benvinguda, lluminosa!
Que comenci el ball!

Hola Montse, una abraçada! Malgrat que no ens coneixem, quedes convidada a la festa. Gràcies pel teu comentari i em miro CdP amb carinyo.

R.P.M. dijo...

Si es por eso, tengo por seguro que aquí en el blog hay mejillones de primera -con perla- y muy poco langostino -...te invito a comer langostino, R... - Y mira que yo estoy cerca de Vinaroz y ya se sabe que el langostino de ahí es de primera. Bueno, pues eso, bienvenidas voces.