Per Mercè Mestre
Serenament
accepto que sóc un musclo.
Que no serveixo per als negocis
ni per a la traducció simultània (llevat del morse).
Que no puc participar en cap cursa d'obstacles
sense ensopegar amb mi mateix i amb la resta de musclos.
Que la meva timidesa
em provoca contraccions gàstriques.
Que tinc fòbia al vapor.
I, en conseqüència, renuncio:
A la fama.
Al poder.
A la glòria.
Només sóc dues closques
amb un cosset groc a dins.
I no penso fer:
Musculació.
Teràpia de grup.
Sorolls estranys.
Zàping.
Esferificacions.
I més aviat somio poc.
Aquests últims mesos, gens.
Ara, el que no descarto
un dia d'aquests
bastant fred
de gener o febrer,
o de març,
possiblement un dimecres poca-solta,
o un dijous si m'apures,
és mirar-vos closca a cara
des de l'escenari,
atentament,
vestit de Marujita
i enfilat sobre el piano-tanc
d'en Carles Santos,
el de Vinaròs.
6 comentarios:
De musclo a musclo:
T'aplaudeixo tancant i obrint la closca!
Manel Q.
I quin descans, ser musclo, no tenir mobilitat per decidir on cal anar avui o demà o ahir... ni mans que hagin de rumiar-se què han de fer ara mateix, o què van deixar de fer abans-d'ahir!!! Jo he mirat de segar-me cames i braços però em tornen a créixer, com les cues dels llangardaixos. O com les potes de les estrelles. Però no són tan macos com els aquests. Em neixen sempre esguerrats. I a més tinc pànic escènic, o sigui que mai pujaria a un escenari, per molts parracs que m'hi tirés a sobre.
Però també t'aplaudeixo; des d'un xic més al nord que Vinarós.
Bentrobada;)
Oh! no sabie que els muscles tenien perles y menys bona pluma.
Estimada t'accepte, ho dic a veus,com animal de companya...saps amar i lo de Vinarós està fet...ballarem amb rodolfo langostino je,je.
Extiendo invitación, besazos y gustazo de veros.Bentrobadas nunca perdidas bruixetes je,je
Felicitats Mercè. És força bo. Quina elegància i subtilesa!
Abraçades,
Montse.
Eeeiiiii Manué, muuujjjclo torreeeero! Hip!
Sí senyora, Ester, fenòmena! Políglota polimorfa i polipoda. Ha, ha, ha, pànic escènic? Tu, que ets la reina del vídeo i de la performance en general, ja et veig vestida de musclo de roca en el proper dinar, recitant l'Atlàntida en bielotibetà. O m'equivoco gaire?
Ehem, no em facis cas; encara no he sopat i em pot la gana (pare, allunya de mi aquest pop!)
Paauulaaaaaa! De quina bombolla llunera em surts tu després de tants i tants sols i solacus d'estiu? Aigüeta fresca i flor de tarongina. Benvinguda, lluminosa!
Que comenci el ball!
Hola Montse, una abraçada! Malgrat que no ens coneixem, quedes convidada a la festa. Gràcies pel teu comentari i em miro CdP amb carinyo.
Si es por eso, tengo por seguro que aquí en el blog hay mejillones de primera -con perla- y muy poco langostino -...te invito a comer langostino, R... - Y mira que yo estoy cerca de Vinaroz y ya se sabe que el langostino de ahí es de primera. Bueno, pues eso, bienvenidas voces.
Publicar un comentario