viernes, 17 de septiembre de 2010

Ulisses




Per Mercè Mestre



(Em trec les ulleres per no veure't.)


Des del fons del mar
jo t'enviava missatges:
àncores diminutes, sorra,
papers blaus de seda,
caragols blancs,
transparents,
negres.

Tu, indiferent, rentaves els plats
amb aigua salada.

No vas fer cap gest de sorpresa
quan et vaig despertar
enmig de la tempesta.
Només vas redreçar el vaixell
sense mirar-me.

Sense sentir-me.

(Et vas tapar les oïdes amb cera.)

Sense mirar enrere.

(Et vas lligar al vaixell.)

Sense mirar-la.

Amb un sospir profund,
ella et cridava des del far.
La veu trencada,
els ulls despentinats,
els cabells brillants,
la roba plena d'onades.

Però una altra veu et guiava,
rinxolada i negra,
cap a illes llunyanes,
un fil invisible
dins del somni,
una túnica de lli,
un soroll de polseres.

El cel, ofès, es va dividir en tres,
i la sort, com un fibló solar,
va decidir per tu.

Els vents se't van conjurar
en contra. Les veles.
I la pluja, la més gelosa,
et va teixir i desteixir la trampa:
dues llunes i un sol.
Amb fil de plata.
Amb fil d'or.

Tres.
Maledicció brutal del 3.

(Les seves sines,
onades verticals.)

Sobre el mar
feies cercles i cercles.
Cercles desesperats,
descendents,
sense retorn.

(On era l'illa, la seva illa?)

Dies i dies, mesos i mesos infinits,
buit i sec,
girant,
travessat per tres horitzons.

Sense cor ja,
sense aire,
giraves i giraves
sota el mar.

(La seva illa com una ombra.
Maledicció del 3.)

Dofí embogit, enlluernat, cec,
et vas perdre per sempre més
en un viatge circular,
etern, impossible,
perseguint dues postes de lluna,
una posta de sol,
atrapat en el laberint sense portes
del darrer dia.


Del darrer
dia.

Del
darrer
dia.


D
e
l
d
a
r
r
e
r
d
i
a

(Em poso les ulleres per trobar-te:
ets l'únic supervivent del naufragi,
però no ho saps.)



2 comentarios:

R.P.M. dijo...

La siempre maldición del elegido, que nunca sabe que lo es hasta que ya es tarde. En esto los dioses juegan hasta en Matrix o precisamente en Matrix. Joer que plan. Diosa Mercé, protege al elegido que bastante tiene con quitarse la cera de los oídos.

Anónimo dijo...

Ulisses borratxo dansa pels carrers imaginant que salta sobre les onades. Molly no pot dormir el darrer dia. Descabdella records i retrets fins que el blaunit es torna fosforescent. Llavors sent algú que canta estrafent la veu de sirena. Recomença el dia.
Manel Q.