jueves, 14 de octubre de 2010

L'home de la ciutat


Per Raquel Casas

L'home de la ciutat pensa que el bosc espanta com abans. L'home recorda els arbres verds immòbils, observant la corda al coll i les mans a les butxaques. L'home es va fer enrere a l'últim moment. No suportava la idea que el trobessin amb la trempera típica dels penjats. Tothom riuria; els arbres també riurien.
La corda va tornar, submisa, al gronxador del pati. Ningú no la va trobar a faltar. I això va ser tot.


De La dona bilingüe. Viena Edicions.

6 comentarios:

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

valent o covard? Qui sap...

Carso dijo...

de suicidas va la cosa, de suicidas que se echan atrás como en el relato de josé del día anterior.
os habéis puesto de acuerdo. es la semana temática y yo no me he enterado???

Raquel Casas dijo...

El meu és covard, clarament covard.

Vaya, ha sido casualidad, no es la semana temàtica, qué extraña coincidencia...

R.P.M. dijo...

La cobardía tampoco es siempre una mancha. A veces es un seguro de vida je je. Ahora que releo, es verdad que parece una semana temática sin serlo.

Anónimo dijo...

ufff aixo esta molt a l'ordre del dia rakkk cuando aparece hay q pillarla al vuelo jejeje

Salutacions!!

burlanga