sábado, 30 de octubre de 2010

NOCTURNO DE GATOS

Por Antonia Martos

(En la semana temática de las TRES PALABRAS)


Qué más da
si nuestros ángulos
no miden ya
lo mismo.

Si hace tiempo
que no ocupamos
la misma silla
(donde el respaldo era perfecto).

Si escribo estos versos
inútiles
el sol se esconde
y no duermo.

Si estamos juntos
y la manta de ceniza
cae sigilosa
sobre los gatos
que gritan dentro.
Qué más da…

.

2 comentarios:

Mercè Mestre dijo...

Jo, que també sóc gat d'angle difícil i dormo amb una pota sota la manta i una pota fora, protesto: els teus versos no són inútils; són fosforescents com els meus ulls. Lluminosos en la pura foscor.

Que els colors de la nit t'acompanyin, Antònia!

Montllanes dijo...

Gràcies Mercè.
Ja, ja, ja ... gat d'angle difícil.
Com deia aquell poema "todo quedó en la noche interminable y dura".
Una abraçada,