jueves, 4 de noviembre de 2010

Intrús a Babel


Per Raquel Casas


INTRÚS A BABEL


Dirás que l'horitzó és blau,

diràs que el mar és immens,

diràs que la poesia encara t'emociona

i que estimes aquella forma en particular.


Diràs que no estàs cansat,

diràs que el dormitori estava il·luminat

i que les nits eren perfectes (amb moltes estrelles,

cançons i vi blanc).


Diràs que farem un viatge llarg

i ens visitaran ciutats brillants, ciutats de vellut,

ciutats que no espanten.


Però no arribaré a Babel, la desitjada,

perquè sóc un intrús sense límits

cada dia més trist, més vell, més boig.


I algunes nits diràs molt fort el meu nom.


*

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Si la vida fos així jejeje tu fas anar bé en l'art com fa el w allen jejeje "i algunes nits cridarás molt fort el meu nom" això no passa maiii però es tant makuuu :D
Ahhh i el poema va in crescendooo!!!és genial!!

Una abraçada rak

Anónimo dijo...

burlanga

Laerke Saura dijo...

No vinguis i em diguis que hi ha una ironia per aquí al mig que jo no hagi notat; jo també vull que algú em porti a fer un viatge com aquest :D

*