Per Raquel Casas
INTRÚS A BABEL
Dirás que l'horitzó és blau,
diràs que el mar és immens,
diràs que la poesia encara t'emociona
i que estimes aquella forma en particular.
Diràs que no estàs cansat,
diràs que el dormitori estava il·luminat
i que les nits eren perfectes (amb moltes estrelles,
cançons i vi blanc).
Diràs que farem un viatge llarg
i ens visitaran ciutats brillants, ciutats de vellut,
ciutats que no espanten.
Però no arribaré a Babel, la desitjada,
perquè sóc un intrús sense límits
cada dia més trist, més vell, més boig.
I algunes nits diràs molt fort el meu nom.
*
3 comentarios:
Si la vida fos així jejeje tu fas anar bé en l'art com fa el w allen jejeje "i algunes nits cridarás molt fort el meu nom" això no passa maiii però es tant makuuu :D
Ahhh i el poema va in crescendooo!!!és genial!!
Una abraçada rak
burlanga
No vinguis i em diguis que hi ha una ironia per aquí al mig que jo no hagi notat; jo també vull que algú em porti a fer un viatge com aquest :D
*
Publicar un comentario