viernes, 12 de noviembre de 2010

Plop!




Per Mercè Mestre



No.
No em diguis que en el teu somni
jo prenia un cafè dreta al teu costat
mentre tu llegies el diari.

Que em miraves de reüll
espiant-me com un adolescent

(jo ho notava, però feia veure
que no me n'adonava)

i, de sobte, em recitaves
la carta de preus en tres idiomes,
amb veu de gran misteri,
gesticulant pausadament.

No.
No em diguis que en el meu somni
tu prenies un cafè dret al meu costat
mentre jo llegia el diari.

Que et mirava de reüll
espiant-te com una adolescent

(tu ho notaves, però feies veure
que no te n'adonaves)

i, de sobte, et despertava
amb un cop de carta de preus
per assaborir els tres idiomes
en un petó monolingüe.



8 comentarios:

R.P.M. dijo...

Me encanta ese final. Eres toda una artista de idiomas y beso. Bonito, de verdad.

Ester Astudillo dijo...

Per assaborir un petó, com el cafè (que sigui italià, però!), no calen classes de llengua...
;)

Mercè Mestre dijo...

Plop! Gràcies, companys poetes. Espero compartir aviat taula i cafè (i cadires -resistents-) amb vosaltres.

Petons molts!

Ester Astudillo dijo...

Amèn.

Coffee, please ;)

paula dijo...

El café se me ha hecho corto....puc demanar un altre sisplau.Thank you!!!!.
Un beset de sucre.Muacs!!!

Mercè Mestre dijo...

Marchandoooooo!

;)

Anónimo dijo...

Tu ets qui es va prendre el cafè i jo qui va pagar el compte. Ho recordo perfectament!
Manel Q.

Mercè Mestre dijo...

Devia ser en la fase REM.