Per Raquel Casas
Per la gran tristesa
que·m sobrevé de vostra absència,
tan terribles planys
de mon pit s'escolen,
que·n sentir-los
tota criatura nada
d'aflició tremola.
Car, si per ço
los membres e los ossos
un per un m'especejara,
no fora tan gran lo carnatge
que lo meu cor rebera,
com d'un sol esguard vostre
la mia ànima·l rep,
dolça fetillera.
*
Per la gran tristesa
que·m sobrevé de vostra absència,
tan terribles planys
de mon pit s'escolen,
que·n sentir-los
tota criatura nada
d'aflició tremola.
Car, si per ço
los membres e los ossos
un per un m'especejara,
no fora tan gran lo carnatge
que lo meu cor rebera,
com d'un sol esguard vostre
la mia ànima·l rep,
dolça fetillera.
*
1 comentario:
Raquel, no sé si aquest missatge t'arribarà: espero que sí! Tinc un bloc que es diu "La bona confitura" (http://la-bona-confitura.blogspot.com/) dedicat al microrelat en català, i voldria publicar algun dels teus textos (especialment el titulat "L'home de la ciutat"), però, és clar, et voldria demanar abans permís. Em podries escriure un mail per parlar-ne?:
jmvladimir@gmail.com
Gràcies!
Jordi.
Publicar un comentario