viernes, 4 de marzo de 2011

Ba(r)baouo








Per Mercè Mestre




(En la semana temática de La barba postiza del jefe)






Apareció por la puerta con barba de 3.500 días. No saludó a nadie. Con paso decidido e indeciso a la vez -llevaba un pie vendado-, avanzó intermitentemente hacia su ex-despacho, recién convertido en sala de reuniones, y cerró la puerta de golpe. Segundos después la puerta se abrió dos centímetros y por la rendija de luz asomó media barba y un ojo.

- ¡Ruipérez, venga a mi despacho!

Ruipérez, un tipo bajito, calvo y con migraña, pensó dos cosas al mismo tiempo antes de levantarse:

1) No voy. Que le den pol culo.
2) Voy. Perdiendo el culo.

Y, antes de abandonar el barco -el tocado, porque el hundido ya lo había abandonado a él-, minimizó el juego y maximizó la hoja de cálculo en la pantalla del ordenador.

Todos vieron como entró. A las once y cinco. A las tres de la tarde no se había movido ni una hoja de ficus. La puerta, cerrada. La luz, encendida. El silencio, sospechoso. Las últimas tres horas y media, de especulación subversiva. Nadie se atrevió a abrir la puerta del despacho antes de irse, nadie llamó a aquel teléfono, nadie oyó nada, nadie volvió a saber nada de ellos. Nadie. Nunca jamás.

Lo único que sabe la policía es que la barba era postiza. La encontraron en el suelo del despacho, al lado de la ventana que da al patio.






9 comentarios:

Beatriz dijo...

Per mi que així de sobte que es van fer amants i van fugir del naufragi. Tant s'hi val que fos d'un sexe o d'un altre: sexo indiferente. L'important és que la barba de 3.500 dies era falsa. Dios los acogiera en su gloria...
Muax;)

Mercè Mestre dijo...

Doncs igual han saltat àgilment pels terrats i ara estan amagats en qualsevol pis d'algun web a mig fer. A saber de quants metres seran les barbes quan tornin a veure la llum. Misteris...

Carso dijo...

això no ho sabem, el que sí podem afirmar és que el barber s'hi dedicarà -i molt- a fer bé la seva feina.

barbero manos tijeras

Mercè Mestre dijo...

Uf, manostijeras, em quedo més tranquil·la!

Només de pensar haver d'aguantar aquests dos pollastres okupes fent de Robinson Crusoe en els nostres discos durs, menjant a tecla i ratolí i partint-se el pit a costa nostra, m'entren ganes d'esborrar-los ja.

Supr, gran invent!

Beatriz dijo...

Bé, no sé però jo començo a pensar que poden ser els alter ego de qualsevol dels llogaters normalitzats d'aquest pis amb terrat encarat al sud. És una possibilitat inquietant... I si sóc jo el de la barba falsa de 3.500 dies? O el mateix Ruipérez? MMMmmmmmm Caldrà estar atent...

Mercè Mestre dijo...

Tu ho tens perfecte aquests dies per sortir al carrer vestida d'ursulina barbuda o qualsevol variant mexicana.

Tots els gurbs de Sitges t'ho agrairan.

Beatriz dijo...

Sitges, el paradís dels barbuts i els paranormals, o sigui, el meu territori. Però ves què et dic: que li donin pel cul a Sitges, als seus barbuts i als seus maricons. Prefiero una peli de Buñuel. Mexicana.

Anónimo dijo...

La pregunta és: on para Barbapapà?
Des de Barbados, amb amor.
Manel Q.

Mercè Mestre dijo...

Des de quan els bàrbars han après a escriure? Quina barbaritat!

La nina Barbie