lunes, 14 de marzo de 2011

El discurs


Per Ester Astudillo

Si hagués aterrat de cap d’un asteroide no seria pas més estranya que no és ara. Fóra dissemblant una paraula més adequada per expressar amb idoneïtat el que vol dir? Probablement sí. Pica dissemblant sobreescrivint estranya. Ni els conciutadans del seu entorn –conciutadans? Sí? Tan apropiat com dir-ne d’això meu comunicació- ni els conciutadans la trobarien, posem per cas, més luminescent, o més perillosament radioactiva. La seva filiació, què hi té a veure amb la d’aquells amb qui conviu? La de l’ADN seria, arribat el cas, una prova merament anecdòtica i els resultats, no concloents. Lamenta per dintre seu l’encara popular dèria del cientifisme, ròssec d’un passat llunyà en què calia demostrar-ho tot amb dades.


La pantalla fa pampallugues i li ploren els ulls. No la satisfà el to que està prenent el text, especialment per al propòsit que busca. La teoria és el seu camp natural de batalla, però no la pragmàtica. Si sempre ha declinat les ofertes de praxi absoluta, per què acceptar ara aquest encàrrec que li requereix un savoir-faire que clarament li manca?

Suprimeix la totalitat del que té escrit. Dubta amb ànsia davant la llum titil·lant, deshabituada com està al vici de rosegar la punta del llapis, i sense ni mica del regust corromput de la fusta a la saliva que no sap imaginar, com si conservés una certa petja mnemònica del desassossec, repica el text: La senyora en qüestió mereix sens cap mena de dubte i sense incórrer en exageració, la mort per la forca: una pena a l’alçada de la insolidaritat que ha caracteritzat la seva carrera pública. De més estan les proves científiques que reclamen els seus defensors, en un dissortat intent per congraciar-la amb la justícia. Mdme. X ha demostrat, sense marge d’error possible, que pertany a la pitjor espècie de servidors públics, i la pena capital no és en aquest cas cap desproporció. Somriu amb un gest mecànic que recorda el de satisfacció i tanca el programa d’esma.

5 comentarios:

Poe + dijo...

Pero dejadme, ay, que yo prefiera/la hoguera/la hoguera/la hoguera.
La hoguera tiene/ un noséqué/ que solo lo/ tiene la hoguera.

Ester Astudillo dijo...

Vaya, quién lo iría a decir?, de alguien que se hace llamar Bruno Jordán...

Anónimo dijo...

¿Así mejor?

Fe de erradas: donde dice "prefiero" debiera decir "prefiera".

Carso dijo...

gran javier krahe.

y gran discurso!

Mercè Mestre dijo...

Políticament acorrectes tots dos. Afortunada ment.