Comença la travessia pels alfabets còsmics.
El capità de tots el blaus fa vaixells de núvols amb la seva pipa.
Cues d’estels netegen la coberta amb escuma de lluna blanca.
La rosa dels vents enlaira les veles amb pètals de setí.
Tendres brises dibuixen arabescs de llum a proa i a popa.
Mans de estrelles lleven l’àncora als silencis del cor.
Embarquen els mots mariners amb tatuatges de somnis.
S’enrolen les rudes ombres de les paraules no dites,
perfumades amb dolces rimes de melangia.
La lloba mar udola llibertat a la nit pirata.
La lluna es vesteix de sirena, amb agalles d’argent,
per dirigir l’univers d’estimes al teu cau d’orella.
2 comentarios:
Paula, llegint el teu poema m'ha vingut al cap la pel·lícula d'animació de Miguelanxo Prado, "De profundis", que vaig descobrir per un comentari de l'Òscar a un altre poema meu.
Aquí va l'enllaç.
http://www.youtube.com/watch?v=Ju0S0YrLvjI
Un somriure llunàtic ;)
Quina maravella de comentari Mercè.Sols pensar que t'ha suggerit aquesta preciositat, es un afalac per mi.
Moltes gràcies companyai bona travessia.
Un beset de lluna que somriu.Muacs!!!!
Publicar un comentario