Per Mercè MestreAquesta colla de dones estranyes, minerals, vegetals o animals, que caminen i es transformen i canvien de color segons la llum, són camaleons? Ombres? Hologrames? O més aviat les arrossega l’aire i avancen lentament com les dunes del desert?
La dona duna
Com un mar de blat,
t’ondules.
T’ondules i t’ondules i t’ondules.
L’aire vermell de la tarda
desplaça suaument
els teus cors petits, mínims,
com una ombra daurada
pel desert.
L’aire groc del matí
descansa en les teves sines.
La dona sal
Has mirat.
Has mirat enrere
i el sol i la lluna
s’han detingut.
Les altres dones
també han mirat enrere
i ara són estàtues de sal,
formes imprecises
d’un estrany planeta,
misterioses cristal·litzacions
jeroglífiques
d’un dubte.
La dona salamandra
Caus infinitament del cel.
De sobte, negre, lila, blau, verd...
la teva cua magnífica divideix el temps:
present daurat, passat d’argent.
El futur s’escola com mercuri
per les caselles en ombra
de la teva pell.
La dona rellotge de sol
En el teu món circular
no dorms mai:
somies desperta,
et despertes somiant.
Quants eclipsis necessites
per dormir-te en el mirall?
La dona Triangle de les Bermudes
Ingènua catàstrofe.
Fil natural invisible
lligat brutalment
al quilòmetre u de l’infern.
No creus en res:
t’empasses cossos
i vomites esqueles.













