
Per Mercè Mestre
Tot el que veiem, tot el que som, tot el que sentim està sotmès als capricis de l’atzar.
I l’atzar de vegades s’equivoca d’angle de visió, de cantonada.
Quieta, clavada, com cada dia, a la cantonada del carrer de la Palla, enfundada en la meva faldilla de batalla, platejada, ajustada i elàstica, que revela tots els detalls exteriors i interiors del meu cos: corbes, relleus, precipicis, cavitats, imperfeccions, tresors, textures, sorpreses tendres, dures, mengívoles, verinoses, cruixents, regalimoses, fredes, tèbies, calentes, t’espero. Caníbal i nocturna com una planta perillosa. Felina, reina, metàl·lica. Amb la turmellera de cargols, els llavis daurats, les parpelles glaçades. Ansiosa com cada nit. Desesperada. T'espero.
No sóc com t’imagines, vulgar, superficial i banal com les altres. Jo sóc diferent: profunda, sensual, laberíntica, misteriosa. Guardo secrets amagats per a tu, només per a tu. No et decebré. Sóc experta, porto molts anys al carrer i sé que em necessites. Et veig passar cada vespre carregat, suat, de vegades excitat, mirant-me de reüll. I jo et repasso de dalt a baix. M’agrada l’ondulació del teu cos fort i prim, la teva esquena llarga, el ritme elegant que marca la teva cintura baixa, les teves natges, les teves cames poderoses, que vull enllaçar amb les meves, el teu ritme elegant, segur, la cadència sensual amb què camines. Puc sentir com m’abraces per darrere, com em mossegues, com m’acaronen les teves paraules, els teus llavis, les teves pestanyes, el perfum de les teves mans sota la meva roba. Acosta’t, rei, i et deixaré fer tot el que desitges. Seré la teva esclava més submisa, la teva meuca, el teu petit...
Quieta, clavada, com cada dia, a la cantonada del carrer de la Palla, enfundada en la meva faldilla de batalla, platejada, ajustada i elàstica, que revela tots els detalls exteriors i interiors del meu cos: corbes, relleus, precipicis, cavitats, imperfeccions, tresors, textures, sorpreses tendres, dures, mengívoles, verinoses, cruixents, regalimoses, fredes, tèbies, calentes, t’espero. Caníbal i nocturna com una planta perillosa. Felina, reina, metàl·lica. Amb la turmellera de cargols, els llavis daurats, les parpelles glaçades. Ansiosa com cada nit. Desesperada. T'espero.
No sóc com t’imagines, vulgar, superficial i banal com les altres. Jo sóc diferent: profunda, sensual, laberíntica, misteriosa. Guardo secrets amagats per a tu, només per a tu. No et decebré. Sóc experta, porto molts anys al carrer i sé que em necessites. Et veig passar cada vespre carregat, suat, de vegades excitat, mirant-me de reüll. I jo et repasso de dalt a baix. M’agrada l’ondulació del teu cos fort i prim, la teva esquena llarga, el ritme elegant que marca la teva cintura baixa, les teves natges, les teves cames poderoses, que vull enllaçar amb les meves, el teu ritme elegant, segur, la cadència sensual amb què camines. Puc sentir com m’abraces per darrere, com em mossegues, com m’acaronen les teves paraules, els teus llavis, les teves pestanyes, el perfum de les teves mans sota la meva roba. Acosta’t, rei, i et deixaré fer tot el que desitges. Seré la teva esclava més submisa, la teva meuca, el teu petit...
(La nit fa un gir místic sobre els seus talons. Impacient, un alè convuls, una respiració entretallada, una ombra eriçada amb aparell digestiu d’assassí i ànima daltònica s’acosta a la seva víctima)
... PERÒ, però què fas? Ei, que t’has tornat ximple? Per què em gires? Deixa’m! Em fas mal, desgraciat! No em fiquis mà, no m’arrenquis la faldilla, malparit! Auxili! Ajudeu-me... que em vol robar! Bèstia, més que bèstia! M’he passat tot el dia aquí, a la cantonada, i ara ha de venir un tio merda a treure-m’ho tot! Què t’he fet jo, escurapapereres, buidallaunes, tros d’animal, xulo, més que xulo? Em fas mal, em trenques el braç. Deixa’m, no em toquis més el cul amb aquests guants fastigosos d’escarabat... torna'm l'encenedor! TORNA’M EL QUE ÉS MEU! No, no, no, que està boig! Que em mata, que em mata! Policiaaaaaaaaa!
-I cada dia el mateix numeret. No puc més! La culpa la té la puta paperera de la cantonada, que és més puta que paperera. Sí, senyor agent, és aquesta, la que no es deixa buidar. Em mira, em crida, em provoca. Puta, més que puta! I què podia fer jo? L’havia de fer callar, m’ho estava demanant a crits... Parlaré amb el cap de la brigada de neteja perquè em canviï de zona o pararé boig...
SECCIÓ DE NOTÍCIES
Fa 2 hores 58 minuts
Aquesta nit han detingut un operari de la neteja al carrer de la Palla mentre intentava cremar viva una prostituta. Es tracta d'un conegut piroman amb un trastorn de la personalitat que el fa extremadament perillós ja que agredeix les dones, a les quals confon amb papereres públiques, i les violenta perquè no es deixen “buidar”. L'alarma s'havia estès pel barri aquestes darreres setmanes, i especialment entre les prostitutes que treballen al carrer. En sentir els crits de la dona, una patrulla de policia s'ha presentat en el lloc dels fets i ha pogut identificar i detenir l'individu.













