viernes, 26 de junio de 2009

OBSESSIÓ












Per Mercè Mestre







Tot el que veiem, tot el que som, tot el que sentim està sotmès als capricis de l’atzar.
I l’atzar de vegades s’equivoca d’angle de visió, de cantonada.



Quieta, clavada, com cada dia, a la cantonada del carrer de la Palla, enfundada en la meva faldilla de batalla, platejada, ajustada i elàstica, que revela tots els detalls exteriors i interiors del meu cos: corbes, relleus, precipicis, cavitats, imperfeccions, tresors, textures, sorpreses tendres, dures, mengívoles, verinoses, cruixents, regalimoses, fredes, tèbies, calentes, t’espero. Caníbal i nocturna com una planta perillosa. Felina, reina, metàl·lica. Amb la turmellera de cargols, els llavis daurats, les parpelles glaçades. Ansiosa com cada nit. Desesperada. T'espero.

No sóc com t’imagines, vulgar, superficial i banal com les altres. Jo sóc diferent: profunda, sensual, laberíntica, misteriosa. Guardo secrets amagats per a tu, només per a tu. No et decebré. Sóc experta, porto molts anys al carrer i sé que em necessites. Et veig passar cada vespre carregat, suat, de vegades excitat, mirant-me de reüll. I jo et repasso de dalt a baix. M’agrada l’ondulació del teu cos fort i prim, la teva esquena llarga, el ritme elegant que marca la teva cintura baixa, les teves natges, les teves cames poderoses, que vull enllaçar amb les meves, el teu ritme elegant, segur, la cadència sensual amb què camines. Puc sentir com m’abraces per darrere, com em mossegues, com m’acaronen les teves paraules, els teus llavis, les teves pestanyes, el perfum de les teves mans sota la meva roba. Acosta’t, rei, i et deixaré fer tot el que desitges. Seré la teva esclava més submisa, la teva meuca, el teu petit...



(La nit fa un gir místic sobre els seus talons. Impacient, un alè convuls, una respiració entretallada, una ombra eriçada amb aparell digestiu d’assassí i ànima daltònica s’acosta a la seva víctima)



... PERÒ, però què fas? Ei, que t’has tornat ximple? Per què em gires? Deixa’m! Em fas mal, desgraciat! No em fiquis mà, no m’arrenquis la faldilla, malparit! Auxili! Ajudeu-me... que em vol robar! Bèstia, més que bèstia! M’he passat tot el dia aquí, a la cantonada, i ara ha de venir un tio merda a treure-m’ho tot! Què t’he fet jo, escurapapereres, buidallaunes, tros d’animal, xulo, més que xulo? Em fas mal, em trenques el braç. Deixa’m, no em toquis més el cul amb aquests guants fastigosos d’escarabat... torna'm l'encenedor! TORNA’M EL QUE ÉS MEU! No, no, no, que està boig! Que em mata, que em mata! Policiaaaaaaaaa!



-I cada dia el mateix numeret. No puc més! La culpa la té la puta paperera de la cantonada, que és més puta que paperera. Sí, senyor agent, és aquesta, la que no es deixa buidar. Em mira, em crida, em provoca. Puta, més que puta! I què podia fer jo? L’havia de fer callar, m’ho estava demanant a crits... Parlaré amb el cap de la brigada de neteja perquè em canviï de zona o pararé boig...





SECCIÓ DE NOTÍCIES


Fa 2 hores 58 minuts


Aquesta nit han detingut un operari de la neteja al carrer de la Palla mentre intentava cremar viva una prostituta. Es tracta d'un conegut piroman amb un trastorn de la personalitat que el fa extremadament perillós ja que agredeix les dones, a les quals confon amb papereres públiques, i les violenta perquè no es deixen “buidar”. L'alarma s'havia estès pel barri aquestes darreres setmanes, i especialment entre les prostitutes que treballen al carrer. En sentir els crits de la dona, una patrulla de policia s'ha presentat en el lloc dels fets i ha pogut identificar i detenir l'individu.






6 comentarios:

Ester Astudillo dijo...

Mercè, tu què? Què vols que faci, que vagi a una carnisseria i compri 2 orelles de bou per tirar-te-les a l'arena??? Que compri un ram de clavells i te'ls llanci des de la grada?

Nena, nena, nena. Mira que passo quasi cada dia pel carrer la Palla, només pel nom... Deu ser que els peus se me'n van sols, l'inconscient, que no para de treballar, ja! Ara ja m'hi fixaré, aviam si trobo paperes-prostitutes sucarrades, o restes de la desfeta nocturna. Ja m'havies avançat algu però... jaja! No m'ho imaginava pas.

Tu també ets del club de les metamorfosejades! Mentre no et converteixis en escarabat... És un dels animals que em fa venir basques quan penso que encara no hi he passat, i tard o d'hora ja se sap...

Que anticlimàtic per ser un relat eròtic! Que suggeridor de bon començament... i que realista cap al final, jaja! A veces la realidad supera la ficción -vull dir tot sovint, 24 h al dia!

Molt i molt bo, i singular; i justament avui he llegit, com tu també deus haver fet, que la singularitat és subversiva. Hi estic plenament d'acord.

Muacs;)

Mercè Mestre dijo...

Ester, ja et vaig dir ahir que m'ho havies posat moooooolt difícil, que tu dispares llistons ben amunt amb llançagranades i després, els que venim al darrere, què???? Au, espavila i busca't la vida, inventa, pinta, coloreja, singularitza i col·loca la cosa on puguis i com puguis. Uuuuf!

L'anècdota, ja saps que partia de l'absurda observació d'una paperera mentre menjava tontament un gelat asseguda al carrer. I mira en què ha acabat...

Potser la singularitat, la subversió en aquest cas deriva d'una falta de domini del gènere, que acaba convertint-se en contragènere o en el que tu vulguis, però et puc dir que aquesta vegada he suat tinta per no semblar un pop perdut en un garatge, acabada d'aterrar d'altres terrats i acollonida pel nivelazo de tres feres ferotges posades en línia com planetassos: tu, el Josep i l'Òscar, autèntics mestres de la setmana eròtica. Zi zeñó!

Un clavell per a tu ;)

José G Obrero dijo...

Sísísí, nivelazo. Nivelazo el tuyo! que de una escena en que el lector da por hecho que va a pasar algo tórrido entre esa mujer maquilladísima y el hombre que cimbrea su cintura, los metes en el género negro con maestría y sin estridencias y nos dejas con la sorpresa en el corazón, la miel en los labios y la excitación en...el sistema nervioso. En resumen, que me ha gustado.

Un abrazo.

Joshua Idelhampfert dijo...

El final de la historia me ha producido auténtico pavor, entre otras cosas, porque cada día me parezco más a una papelera y además soy algo putica. Procuraré transitar por amplies avingudes.

Oscar Sotillos dijo...

Merce, chapo! Nos tenias acostumbrados a la poesia y al lirirsmo mas sutil y de repente desembarcas con un texto al mas puro estilo beso de tornillo, es decir, a cada parrafo una nueva vuelta de tuerca narrativa. Tengo unos amigos que viven en el carrer de la Palla, sin duda en la proxima visita que les haga les llevare el relato debajo del brazo envuelto en un papel de periodico robado de la papelera mas cercana. Nunca habia pensado que ser limpio y depositar mis desehechos en una papelera podria ser tan erotico. Seguro que el helado que te comias mientras ideaste el relato te supo de maravilla!

Mercè Mestre dijo...

Ha, ha, ha! José i Óscar, gràcies col·legues. M'heu deixat més tranquil·la perquè veig que, a part de tenir dits fotogènics (almenys un) i genialitat a dojo, sou un pou de generositat, imaginació i sentit de l'humor.

Òscar, cuidadín, cuidadín amb les papereres del barri dels teus amics, que la cosa té perill. Per cert, quan robis el diari, si hi trobes un cargol a dins, és el meu: però, mira, no me'l tornis...

Joshua, no et conec (o sí?), però estigues tranquil, que en aquesta història l'única que té el cargol fluix sóc jo i et juro que sóc pacífica.